Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Cabús de Baix

Des de certa distància, els plàtans del passeig arbrat d’accés a la finca es confonen visualment amb els de la riera, formant un conjunt unitari amb un interessant efecte paisatgístic.

A principis del segle XIX, l'entorn de la casa patí diverses reformes per adequar-la a l’estètica imperant. En un intent per singularitzar l’entrada a la propietat i volent-ne ennoblir l’aspecte, es projectà un barri a peu de carretera que responia al gust neoclàssic i on figura la data de 1836. L’entrada és presidida per dos grans plàtans, els primers de les dues alineacions que flanquegen el camí que mena a l’era de la casa, amagada rere una bardissa de xiprers.

Can Cabús de Baix no sembla haver tingut mai un espai específicament destinat a jardí. Malgrat això, just al vèrtex de l’edifici, al camí que porta al darrere de la casa i que es dirigeix després cap als conreus, hi havia una escultura ara desapareguda que representava un nen assegut i que responia al gust de finals del XIX.

Com totes les finques agrícoles, la casa s’assenta a la zona intermèdia de la finca, en una gran superfície terraplenada. Un mur de contenció suporta les terres; a la zona propera a la masia, aquest mur està rematat amb un llarg banc.

La construcció es caracteritza pel seu color peculiar i per la seva senzillesa: les façanes són simples i no presenta ni terrasses, ni porxos, ni galeries, ni balustrades.

La masia, de planta baixa i dos pisos, està coberta amb una teulada a dues vessants de carener perpendicular a la façana i canaló perimetral de recollida d’aigües. La planta, manifestament irregular, presenta tres crugies perpendiculars a la façana principal; la central és més gran que les laterals.

La distribució interior respon exactament a la seva tipologia. S'accedeix al celler, situat al fons, per una porta motllurada que dóna pas a una antesala coberta amb una petita volta de maó de pla. Hi havia també un hipogeu, que avui fa les funcions de cuina.

A la planta pis, la sala central es troba sobre l’entrada. Des d’aquesta s’arriba al menjador, situat sobre el celler i que mereix una atenció especial pels frescos policromats que en recobreixen els paraments, amb representacions de flors i fruits, i per les portes amb miralls. El mobiliari d'aquesta estança, particularment les vitrines, resulta també interessant. Les golfes presenten tres volums nets corresponents als tres cossos, sense divisions afegides.

La façana principal, encarada al sud, s'ordena seguint segons tres eixos compositius. Cal destacar la porta d’entrada, que té el balcó de la primera planta al damunt.