Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Boquet

El mas és al capdamunt de la finca, de manera que domina gairebé tota la propietat. La masia s’encara a sud-oest i conforma al davant una era closa que queda elevada gràcies a un sistema, avui modificat, de murs de contenció i poderosos contraforts. Llevat del pati davanter, la resta de les terres eren totalment dedicades a l’explotació agrícola i, en conseqüència, es trobaven terrassades. Els anys 80 del segle es van formar grans bancals a la part superior de la finca per plantar-hi vinya, que en l’actualitat ocupa també la fondalada.

La masia està formada per planta baixa i un pis i presenta tres crugies paral·leles a la façana principal. La masia patí diverses transformacions durant la dècada dels anys 60 del segle XX. La pallissa annexa va ser enderrocada i substituïda per un habitatge fet amb pedra roja de la Garriga que desmereix el conjunt. Les obres practicades a l’interior del mas quedaren inacabades, però n’alteraren per sempre més la distribució interna.

En el tram central dels dos primers cossos hi havia les dues sales principals: a la planta baixa, l'entrada; i al pis, la sala. Actualment, aquesta planta s’ha habilitat com a celler i sala per a la maduració i  tast dels vins produïts a l’heretat.

En origen, per tal d’augmentar-ne les dimensions va construir-se un arc de pedra per planta, que estrebava sobre els murs que, a banda i banda, anaven a buscar les façanes laterals. L’arc de la planta pis, que descansava en dos capitells de pedra de remarcable valor escultòric, servia per aguantar les diferents biguetes que sustentaven la coberta. Això no obstant, va ser enderrocat i s'aprofità l'avinentesa per substituir també l’estructura de la coberta per bigues de formigó.

La façana posterior presenta un pis menys, ja que la casa s’adapta al desnivell del terreny i s'hi encasta en tota l'amplada. D’aquesta manera, la crugia posterior de la planta baixa, de 9 metres de profunditat, queda totalment soterrada. Allà s’ubica el celler, tant el vell com el nou. L’espai es divideix en quatre àmbits gràcies a tres arcades transversals d’arc carpanell que traven el conjunt.
També a la façana posterior hi ha una torre de defensa coberta a dues aigües, amb el carener paral•lel a les façanes laterals. En destaquen les tres finestres petites, alineades sobre un únic eix, i les estretes obertures que, a manera d’espitlleres, s’obren en el pis superior.

Malgrat algunes intervencions poc reeixides, cal destacar especialment els treballs en pedra, tant a l’exterior com a l’interior. De la façana principal destaquen el portal dovellat d’arc de mig punt i les finestres coronelles de la planta pis, que presenten el clàssic lobulat o trevolat. El finestral central, situat al damunt de la porta, és geminat i presenta el típic festejador a l'interior.

D'entre els aspectes més rellevants d’aquesta planta cal esmentar les portes, tant per les seves mides (1’80 x 0’70 m) com pel seu marc de pedra tallada, resolt amb un arc de punt rodó. No hi ha cap relació aparent entre l’època de construcció de les finestres gòtiques del segle XV de la façana i els elements romànics, com les portes baixes i estretes de mig punt de l’interior i el portal rodó, també petit. Així doncs, cal pensar que les petites obertures romàniques de la façana es van renovar per obtenir una il•luminació millor i adaptar-se a la moda del moment, mentre que l’interior es mantingué inalterat.