Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Bertran

Quadre de propietaris
Antic mas Casa Susanna (1310)
Terres del mas Sayol de Vall (Segle XIV)
1682: Passa a mans de Can Pujades de Vall (sentència de la Reial Audiència)
1704: Pere Joan Rifós, casat amb la pubilla dels Pujades de Vall
1785: Joan Pujades i Borrell
1850: Josep Pujades i Bruguera, casat amb Rosa Calderó i Casals
1884: Martí Cabús i Estaper
1901: Camil Fabra i Fontanils, que la regalà al seu fill Roman Fabra i Puig
1905: Antoni Gibert i Raventós, casat amb Dolores Xinxó i Marton
1910: Teresa Olivella i Soria, esposa d’Antonio Bertran i Jané (Can Bertran)
1936: Antonio i Teresa Bertran Olivella
1996: Maria Möller Bertran, casada amb Esteve Riambau i Saurí

Notícies històriques
La finca actual formava part d’una de més gran anomenada mas Casa Susanna i, més tard, Mas Sayol de Vall. A principis del segle XIV ocupava la terra que va de l'actual carrer de Verdaguer fins a l'Empedrat del Marxant, però el 1704 Pere Joan Rifós, casat amb la pubilla dels Pujades de Vall, va prendre possessió d'una de les parts del Mas Sayol després d'un plet per deutes vist a la Reial Audiència de Catalunya.

Amb el pas dels anys, els límits d’aquesta finca van canviar a causa de successives segregacions. La més important es va produir a mitjan segle XIX, amb la parcel•lació que originà l'obertura dels carrers de Baix, del Mig i de Dalt.

A principis del segle XVIII Joan Pujades i Rifós va fer donació al seu fill Josep, amb motiu del seu matrimoni amb Rosa de Calderó i Casals, d’una casa de tres habitacions, un hort i arbres fruiters, amb aigua per regar l’hort. L’any 1884 els creditors l’obligaren a vendre-la i l'adquirí Martí Cabús i Estaper, que va satisfer els 15.000 rals del deute del matrimoni Pujades i encara n'hi va afegir 10.000 més per la propietat. Va ser ell qui va edificar la casa actual, ja que a l’escriptura de venda consta que la finca era ja una casa torre composta de baixos, principal i un pis, amb una superfície total de 170 metres quadrats per planta. També hi havia unes cotxeres, estables i altres dependències auxiliars.

El valor de la finca es va multiplicar, com ho demostra el fet que el 1901 el marquès d'Alella, Camil Fabra i Fontanils, la comprés per 75.000 pessetes, pagades en metàl•lic!. Un any més tard, Fabra va cedr la propietat al seu fill Roman Fabra i Puig, marquès del Masnou, com a regal de noces, ja que tenia intenció de comprar una casa per a cadascun dels seus fills al poble. Amb tot, el 1905 Roman va permutar a Antoni Gibert i Raventós la casa per uns terrenys edificables a l’Eixample de Barcelona, situats a la cantonada del passeig de Sant Joan amb el carrer de Provença.

Poc després, el 1910, els deutes contrets per Gibert van dur la seva vídua, Dolores Xinxó i Marton, a demanar un préstec amb hipoteca sobre la finca; ella morí tres anys més tard i els hereus la van posar en venda. La comprà Teresa Olivella Soria, casada amb Antoni Bertran Jané.

La família va establir forts vincles amb Alella. A tall d'anècdota, encara es recorden els vespres animats pel gramòfon de Can Bertran ja que, si bé hi corria alguna ràdio de galena, aquesta era pràcticament l’única música que se sentia a tot el poble.

A finals del segle XX la finca va experimentar una nova segregació que va donar origen al carrer de les Heures i a les edificacions que el configuren. La resta es manté en mans dels hereus de la família.