Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La Torre del Governador

El passeig dels plataners
Prop de l'entrada hi ha la porteria. Es tracta d'una construcció de petites dimensions que combina el maó, la pedra vista i el mosaic de colors. De planta rectangular, es cobreix amb una teulada a quatre vessants de la qual destaca el ràfec de fusta. El seu marcat estil neoàrab es fa palès en els arcs de ferradura que hi ha a cadascuna de les façanes, així com en la decoració de tipus geomètric feta amb guix que recobreix gran part dels murs.
 
La porta dóna accés a una gran avinguda de plàtans que mena fins al segon pont, que condueix a l'edifici principal. Als costats del camí hi ha diversos passos d'entrada a diferents àmbits. Estan emmarcats per esfinxs o grans gossos, que es van repetint en altres punts singulars de la finca fins a un total de dotze. Les estàtues, relleus i escultures del jardí són, en la seva majoria, de baixa qualitat i estan confeccionats amb motlles. Hi ha tres elements escultòrics que, per repetició, unifiquen els diferents sectors: els grans gossos de ciment que presideixen portes i accessos; unes pinyes d'uns 25 cm d'alçada, i els nombrosos gerros que porten les inicials T.G. (Torre Governador).
 
El passeig, de formes irregulars i sinuoses, té un seguit de placetes i punts de descans que ofereixen vistes de l'edifici principal des de diferents angles. El fet que el volum aparegui i s'oculti intermitentment fa que el visitant tingui la sensació que la finca és més gran del que ho és veritablement.
 
Al final de l'avinguda, abans de travessar el pont, s'aixeca un reixat de ferro emmarcat per una estructura ternària: un arc de mig punt al centre i un sistema arquitravat a cadascun dels costats, tot suportat per quatre pilars de planta quadrada. Tant l'arc com els entaulaments es troben decorats per òvuls o quarts bossells.
 
El jardí i el llac
La finca té prop de 4,5 hectàrees de terreny, bona part destinades a jardí. Tanmateix, avui queden pocs sectors que conservin entitat pròpia, ja que molts o bé han esdevingut espais residuals o bçe han desaparegut. Quan va convertir-se en institució docent, a la part baixa van instal·lar-se les pistes esportives i els espais per a jocs infantils.
 
Al costat de l'entrada principal hi ha una bassa que s'emprava com a dipòsit regulador intermedi entre el gran llac que hi ha a la part alta i la resta d'estanys i brolladors. El llac se situa en una antiga feixa de terra de Can Xeco Monnar. De planta irregular, es conserven encara l'embarcador i la gàbia per a les aus, que es troba en una illeta a la qual s'accedeix per un pont. Cal Governador no va ser mai una finca agrícola i, per tant, la gran acumulació d'aigua resulta un xic desproporcionada, atesa la superfície irrigada; i ho és més encara si es té en compte que l'aigua per a ús domèstic i la que rega l'altra part del jardí prové d'una altra bassa que és alimentada per altres mines.
 
El jardí ocupa la franja intermèdia de la finca compresa entre el torrent i el llac i, de la mateixa manera que les edificacions, no presenta una unitat d'estil. Malgrat això, s'endevina una intencionalitat romàntica i paisatgística molt comú a finals del segle XIX i caracteritzada per una forta influència del món clàssic italià. Consegüentment, s'hi troben nombrosos elements decoratius de gust neoclàssic com escultures, balustrades, fonts, hídries, etc.
 
El passeig de plàtans dóna accés a una zona situada a ponent que és ocupada per un bosc de pins, cedres, alzines, eucaliptus, xiprers i palmeres travessat per corriols de sauló. A l'interior s'obren petits espais com, per exemple, una glorieta naturista. Hi havia també un llac amb la pertinent cascada que brollava de sota d'un templet i una gruta laberíntica que conduïa a una sala amb una gran peixera il·luminada mitjançant una claraboia de vidre. Actualment, la gruta és tapiada i la zona del llac ha desaparegut, però se'n conserva el templet, des del qual s'ofereix al visitant una de les millors vistes de la casa i els diferents polígons de vegetació que defineixen el recorregut, placetes amb bancs, algunes escultures i basaments de columnes, bustos, alineacions de xiprers que emmarquen els punts singulars, gerros de terracota i un llarg etcètera.

El jardí privat i el Jardí de la Vídua
A la zona més propera a la casa els desnivells es corregiren mitjançant terrasses esglaonades, que en la majoria dels casos esdevenen àmbits de circulació i no llocs per a l'estada; és per això que un seguit d'escales de diferents estils, mides i formes les comuniquen.
 
Al costat de migdia de l'edifici hi ha un jardí privat. S'hi accedeix per una petita escala en sentit descendent. Aprofitant el desnivell del terreny, sota la terrassa superior trobem una sèrie de petites habitacions que segurament havien estat les casetes que el jardiner feia servir d’obrador.
 
El verger conserva les traces de l'estructura original en relatiu bon estat i evoca els giardini segreti del Renaixement italià, que es caracteritzaven per la sensació de recolliment i intimitat que oferien. El jardí té forma rectangular i no presenta desnivells ni esglaons. Es configura com un espai tancat que recolza un dels seus laterals en el mur de contenció de l'esplanada d'entrada de la casa, i l'altre en una barana de mitja alçada que fa de balconada sobre el camí. Un dels frontals es tanca amb una gran paret on hi ha un salt d'aigua i l'altre resta obert oferint vistes exteriors.
 
En aquest extrem i uns tres metres per sota de la seva cota, hi ha l'anomenat Jardí de la Vídua: un recinte al qual només es pot accedir des de l'escala imperial que el comunica amb el jardí superior. Igual que l'anterior, té una petita cascada contraposada a la primera i alineada també amb l'eix principal. L'aigua prové d'un dipòsit situat al costat de la casa. La cascada cau en un petit safareig semicircular que s'alça uns 40 cm de terra i continua el recorregut, soterrada sota l'eix central, per reaparèixer en una font amb brollador i un petit molinet.
 
Els camins dels dos jardins estan delimitats per parterres geomètrics de boix retallat. Quant als elements decoratius, disposats de forma lineal entre les dues cascades, es conserven encara algunes escultures (una figura de vell sobre un pedestal, un parell de bustos sobre columnes i una figura femina en el sector inferior). El muret que dóna a l'exterior de la finca acull en alguns trams bancs enrajolats fets d'obra, però la ceràmica que els decorava s'ha perdut. Han arribat als nostres dies, així mateix, els pilars de ferro i el muret de totxo que tancava l'umbracle. Quatre ocelleres de ferro i fusta es conserven en relatiu bon estat.