Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Cortès

La casa se situa entre el naixement dels torrents de les Alzines i de Can Barnades. És ben bé al mig de l'antic camí de Martorelles, i l'obliga a fer una sobtada giragonsa.

El barri d'entrada es troba al sud de la finca i dóna accés a un passeig ample que condueix al pati de davant de la casa en un lleuger ascens. A ponent, en paral·lel i separat per un mur, es troba el jardí actual, que manté en part el caràcter original malgrat la important reforma que va dur-se a terme durant la dècada de 1960. Es tracta de tres feixes de conreu separades per murs de maçoneria que s'adapten al pendent natural del terreny; les dues inferiors acullen horta i fruiters, mentre que a la superior un grup de basses esglaonades es comuniquen mitjançant escalinates. Tot plegat conforma, juntament amb la pineda que l'envolta, un entorn que mereix atenció.

Al final del passeig d'accés hi ha un petit edifici d'una sola planta format per la successió de tres cossos quadrats. Aquests, al seu torn, se sustenten sobre arcs i pilars de totxo. A través del pòrtic central s'accedeix al pati davanter. La casa queda tancada en tres dels seus costats, mentre que el quart s'obre al paisatge i contempla magnífiques vistes. 

La finca de Can Cortès la integren l'antiga masia, la casa construïda al segle XIX com a residència d'estiueig, d'aire més senyorial, i altres edificacions annexes que s'hi ha anat afegint amb el pas dels segles.


El cos primitiu, al nord, té dues plantes compostes per dues crugies perpendiculars a la façana principal i és cobert amb una sola vessant que desguassa a la façana de llevant. La façana principal és asimètrica i presenta elements arquitectònics de gran rellevància, com ara el portal amb arc adovellat, les finestres gòtiques conopials, la cantonada de carreus i el rellotge de sol.

L'altre cos, que ha esdevingut el principal, és de planta gairebé quadrada i té tres pisos. Una petita torreta sobresurt de la teulada a quatre vessants i, coberta també a quatre aigües, actua alhora d'espadanya.

Durant la reforma dels anys 1960, Ricard Baciana va fer aixecar una petita capella dedicada a Nostra Senyora de l'Ascensió. A ponent del cos principal, fou consagrada i beneïda l'any 1963 per Cassià Maria Just, abat de Montserrat. Es tracta d'una construcció que segueix els cànons marcats per l'estil neoromànic, ja que utilitza carreus de pedra per erigir els murs. Té una sola nau, coberta a dues vessants, acabada en un absis semicircular que allotja l'altar. Un campanar de cadireta amb dues campanes corona la façana principal, mentre que de les laterals en sobresurten sengles capelletes. Totes les obertures són de mig punt, inclosa la portalada, que queda protegida en la part anterior per un petit nàrtex suportat per columnetes d'estil toscà.