Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Teixidor

Cronologia de propietaris
Jaume Galvany, Mas Torre del Molí
1676 Jaume Teixidor, Can Teixidor
Mariana Teixidor i Riber, casada amb Pere de Planella i Dusay
1795 Gaietà de Planella i de Fivaller, Llar i Bru
1863 Herència de confiança de don Caietà de Planella i Fivaller; marmessors: teodoro de Torres, Melchor Ferrer i Fèlix Vives.
2008 marmessors: Mossèn Francesc Lladós, Carmen Montagut i Ignasi Vives.

Notícies històriques
A l'emplaçament de Can Teixidor s'hi han trobat, en diverses excavacions arqueològiques, indicis d'assentaments romans, entre ells, a uns vint-i-cinc metres dins del mar, un cep d'àncora romana. El mes de desembre de 1960 es va inciar una recerca que va descobrir una primera habituació estreta i llarga on hi havia un sot d'uns 70 cm ple de terra cendrosa; entre aquesta estança i la següent hi havia hagut una mena de recipient de grans dimensions (dolia), i en una altra estança hi ha un dipòsit llarg excavat a terra. Es recuperaren, a més, alguns objectes: un pes de teler, cinc claus de ferro, una agulla d'os i tres motlles d'escultures, un dels quals podria correspondre a la d'un déu Lar o Pan. Durant altres excavacions a l'entorn es trobaren nombrosos objectes, entre els quals destaca una moneda d'Eusti on hi ha representant un porc senglar.

El 1676, Can Teixidor pertanyia a Jaume Teixidor, que va ser qui va donar nom a la casa. Els successius propietaris adquiriren, per mitjà de matrimonis i honors, gran uqantitat de títols nobiliaris. El que va aconseguir el màxim reconeixement va ser Gaietà de Planella i Fiveller, cinquè comte de Llar (Conflent), vuitè baró de Granera i senyor de Castellcir (aquests dos al Vallès Oriental). Nascut a Barcelona el 1776, va esdevenir un gran humanista, que fons i tot va ser nomenat membre de l'Arcadia de Roma -aquesta institució fundada el 1690 va adquirir prestigi i va estendre's per tota Itàlia, i fins i tot va nomenar àrcades escriptors estrangers com Gaietà de Planella; l'Arcàdia va sobreviure fins que, el 1925, va transformar-se en l'Academia Letteraria Italiana-; també va ser membre de l'Academia de les Bones Lletres de Barcelona, on va ingressar el 1816. Va col·laborar en la redacció d'un dels primers dicionaris de català, el de Pere Lavèrnia, i va deixar inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí.

Va morir el 24 d'octubre de 1863, però abans va nomenar tres marmessors que s'encarregaren d'administrar el patrimoni que va llegar: el reverend doctor Teodoro de Torres, Melchor Ferrer i Fèlix Vives. Actualment, tres nous representants han estat nomenats i continuen encara administrant les rendes de la propietat d'acord amb les directrius que ell va establir.

Al segle XVII quan Jaume Galvany era el propietari de la finca, rebia el nom de Mas Torre del Molí. L'aigua acumulada a la gran bassa que hi ha a llevant accionava per gravetat la roda d'un molí de blat que es trobava, baixant per un seguit d'escales, tres plantes per sota de la planta baixa de la casa; de fet, la casa en aquesta façana té sis pisos, disposats en plans diferents per a adaptar-se a la topografia.

Tot i que els elements de fusta estan molt deteriorats, encara es conserva gairebé tota la maquinària necessària per fer la farina, així com la canonada de desguàs que conduïa l'aigua fins al mar i el forn on es coïa el pa, que s'elaborava amb la farina acabada de moldre.

El molí va tenir molts segles de vida i el seu funcionament durant la Guerra Civil va permetre menjar pa no només als seus propietaris, sinó també a molts dels habitants del voltant.

Sembla que l'aigua e la bassa, de grans dimensions, podria haver servit un segon molí, situat després del pas del tren i de la carretera general, del qual avui no en queda cap resta.

Les famílies nobles a l'escut de can Teixidor
Planella: Cognom originari de Moià, a la comerca del Bages, on hi ha el mas Planella. Aquesta família va adquirir rellevància a finals del segle XVIII i els segles posteriors va acabar esdevenint una de les grans famílies nobles catalanes, alguns membres de la qual van ser tresorers reials.

Fiveller: Cognom matern, originari de Barcelona. Des del segle XVII, però, el trobem fortament arrelat a Teià, atès que les masies de Can Pol i Can Bru passaren a mans de la família Fiveller. El segle XVIII va signar-se el matrimoni per poders de Maria Francesca Fiveller i de Bru i Manuel Amat i de Junyent, marquès de Castellvell i virrei del Perú, que era oncle del propietari de Ca Les Monges.

Llar: Segon cognom patern, que té l'origen al poble del mateix nom (Conflent), on encara s'hi troben les ruïnes de l'antic castell de Llar. Carles de Llar i Teixidor era senyor de Llar, Toès, Flaçà, La Guàrdia i Marinyans, tots ells als comtats del nord. L'antic casal dels Llar, construït el 1279, és a Vilafranca de Conflent.

Bru: Segon cognom matern, força estès a Catalunya. A Teià hi ha una de les cases familiars, ara coneguda com a casa palau dels comtes d'Alba de Liste. En el passat, aquesta finca va rebre nombrosos noms en funció dels propietaris; entre d'altres, va ser coneguda amb els de Can Bru, Can Fiveller i castell de Teià. Les famílies Bru i Fiveller s'han vinculat l'una amb l'altra diverses vegades al llarg dels segles.