Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Cal Marquès

Cronologia de propietaris
1833 Ignasi Guàrdia, parcel·lació de La Torra (finca originària de finals del segle XIII): Can Claresvalls-Cal Marquès-La Miralda.
La casa resta de la seva propietat, Can Claresvalls
Antoni Fontanils i Raspall (Cal Marquès)
Carles Torrents i Miralda (La Miralda)

Notícies històriques
L'any 1833, el negociant barceloní Antoni Fontanils i Raspall va comprar a Ignasi Guàrdia la part de l'antic mas de La Torra i les feixes de l'antic mas de La Torra i les feixes de Can Claresvalls del costat de la bassa gran, on sembla que hi havia l'antiga masia. Al morir Antoni Fontanils va heretar la finca la seva filla Camila Fontanils i Casades, casada amb Juan Fabra i Illas.

El 1870 el seu fill, Camil Fabra i Fontanils, va efectuar una transformació importantíssima de la finca i va edificar un magnífic palauet al costat del llac. També va dissenyar un gran jardí amb terrasses separades per uns esplèndids passejos amb distintes espècies d'arbres actualment centenaris: al passeig superior, cedres; a sota, el passeig dels pins, i en els dos inferiors, palmeres i plàtans. Al final del jardí es troba l'admirable llac dels cignes.

Camil Fabra (1833-1902) va obtenir l'any 1889 el títol de marquès d'Alella, que li va ser concedit per la reina regent Maria Cristina en reconeixement a la seva trajectòria professional. Aquesta s'havia iniciat a la fàbrica de filatures de qui va acabar sent el seu sogre i soci, el senyor Puig: a finals del segle XIX els filats Fabra i Puig eran ja dels més importants de l'estat espanyol.

Gran defensor del proteccionisme, Camil Fabra va exercir diversos càrrecs públics: va ser diputat a les Corts de Barcelona (1876-78 i 1881-89), senador (1891) i alcalde de Barcelona durant uns mesos l'any 1893, i gaudia d'una molt bona posició social; en són proves les seves festes, que reunien el bo i millor de la burgesia catalana, i el fet que va tenir l'honor d'adquirir la primera llotja del Teatre Liceu, que era gairebé tan gran com un pis de l'Eixample barceloní.

Va participar en la construcció del tren Barcelona-Mataró. però va destacar sobretot perquè l'any 1901 va col·laborar amb un milió de rals a l'edificació de l'observatori de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona al Tibidabo, conegut encara avui com a Observatori Fabra.

Va contraure matrimoni amb Maria Dolors Puig i Cerdà, amb la qual va tenir set fills; entre ells, Román Fabra i Puig, primer marquè del Masnou, i Araceli Fabra i Puig, esposa d'Antoni Ribas i Casanovas, propietari de Can Cabús de Baix.

Cada dijous, a les onze en punt, prenia el tren a l'estació de França i anava fins al Masnou, on el masover Simó Vilalta i Viñas l'esperava amb la tartana per pujar-lo a Alella. A més d'adquirir diverses propietats repartides pel municipi d'Alella i de recuperar les ruïnes de la capella de Sant Cristòfol, va annexionar a Cal Marquès la finca de Can Clarisvalls, que va acabar-se transformant en la masoveria de la finca.

L'hereu del marquesat, Ferran Fabra i Puig (1866-1944), va continuar l'activitat industrial del seu pare i, com ell, també va dedicar-se a la política: va ser membre del Partit Liberal, diputat i, més tard, senador per Barcelona (1907-1914), i va ser alcalde de Barcelona entre el 1922 i el 1923, però va cessar arran del cop d'estat del general Primo de Rivera.

També va col·laborar conjuntament amb el seu germà Román, marquès del Masnou, a l'acabament de l'observatori, que va ser inaugurat finalment el 7 d'abril de 1904 pel rei Alfons XIII, i va sufragar el telescopi que encara s'utilitza avui. Entre 1912 i 1914 va fer-se construir un palau al carrer Muntaner, al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Va encarregar l'obra al reputat arquitecte Enric Sagnier i els jardins a l'especialista Rubió i Tudurí.

A Alella, va ser membre fundador de la Cooperativa Alella Vinícola i va finançar la construcció de les Escoles Fabra l'any 1934.

El tercer marquès d'Alella, Joan Fabra de Sentmenat, va morir als 42 anys en un accident d'automòbil tornant del front franquista durant la Guerra Civil, concretament l'any 1937. Va rebre el títol la seva filla Maria Eugènia Fabra. El 21 de maig del 1940, fruit del seu matrimoni amb Dionisio Peláez, va nèixer el que és l'actual marquès d'Alella i d'Aguilar de Vilahur, Juan Peláez i Fabra, que va casar-se amb Inés de Sarriera i fernández de Muniain, filla de Joaquim de Sarriera i Losada, marquès de Santa Maria de Barberà, marquès de la Manresana i grande de España, i propietari de Can Tito Serra. Anul·lat aquest matrimoni, es va casar el 12 de març de 1998 a la capella del marquesat amb Macarena Herrero Pérez-Gamir.

A més d'emprendre el negoci del vi, continuant amb la tradició familiar, l'actual marquès, advocat de professió, ha pres partit en la reconstrucció del Teatre del Liceu i en la nova etapa de l'Observatori Fabra.

Els avantpassats dels Fabra
El cognom dels Fabra ve del Sobrarb, a l'Aragó, per bé que les distincions les aconseguiren a València, servint els reis Jaume I i En Pere. El fill de Guillem Fabra era fillol del rei i el frare Miquel Fabra va ser el confessor més proper a sa majestat, a qui va seguir en la conquesta de Mallorca; a l'illa, amb l'ajut reial va fundar el convent de Predicadors de Palma. Malgrat no ser beat, la santedat del pare Miquel Fabra és reconeguda a molts altars; les seves despulles són a la capella reial valenciana, dins del monestir de Predicadors.

Són molts els personatges notables lligats a la cort que duen el cognom dels Fabra: els consellers reials d'Alfons V d'Aragó Juan de Fabra, senyor de Chella, i Joan de Fabra, batlle general de Sicília i senyor d'Alodio; l'ambaixador de la cort de Portugal i alcalde d'Almansa, Gaspar Fabra, i la cambrera major de l'empedradriu Isabel de Portugal, Àngela Fabra i Centella.

De València s'escindiren dues branques familiars: la murciana, que converteix la b en una u (Faura), i la catalana. A Vilanova, un poblet de la Catalunya Nord, hi tenien una gran casa pairal que encara avui conserven i una finca rústica anomenada l'Avellanosa. En signar Felip IV i Lluís XIV el Tractat dels Pirineus (1659), pel qual Vilanova es va convertir en Villeneuve des Escaldes, els Fabra optaren per assegurar la ciutadania espanyola dels seus fills enviant les esposes a infantar a Llívia. Finalment, però, es traslladaren al Maresme.