Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Cal Marquès

La finca està situada al vessant dret de la riera i s'adapta a dos nivells, un d'important cap al curs de l'aigua i un altre de més suau cap la mar. La topografia es va modificar amb murs de maçoneria, per tal d'organitzar la finca d'acord amb els criteris típics de l'època. La casa es troba emplaçada sobre una esplanada delimitada per murs de contenció coronats per balustres.

Al voltant d'aquesta edificació majestàtica i imponent trobem un seguit d'elements que es combinen per conformar una mbient senyorial adequat a la imatge que els propietaris volien donar. Destaca especialment la bassa que hi ha a tocar de la casa, a llevant; es tracta d'un gran estany que queda al nivell de l'esplanada, però que resta envoltat, en els altres tres costats, per alts murs conformats per una base de rocalla acompanyada de vegetació adaptada al medi aquàtic i, al damunt, un muret de balustres amb hídries que descansen sobre pilastres.

La casa, des de la seva posició lleugerament elevada, domina el conjunt de la finca, la gran extensió de la qual s'estén cap al sud. gràcies al tractament acurat dels camins, però, s'aconsegueix fer percebre aquesta imponent edificació com a centre de la propietat tot i que, en realitat es troba en un dels extrems d'un llarg rectangle.

A l'esplanada del davant de la casa convergeixen els tres camins que organitzen la finca, tots tres ben estructurats i amb el perímetre clarament reforçat per la vegetació.

A més del camí d'accés, ja esmentat, en trobem un altre que descendeix, en direcció sud-oest, cap a la part baixa de la finca, a tocar de la carretera. En aquesta zona s'ha sembrat una vinya que queda protegida, igual que el sector que llinda amb el nucli urbà, per alts murs; els més antics són de maçoneria i la resta, de formigó armat.

El passeig d'entrada a la finca és el més important formalment. Es tracta d'una gran avinguda de sauló amb dues rengleres de plàtans d'ombra que, seguint la línia de l'escalinata de la façana principal que dóna accés a la casa, es dirigeix planerament cap a l'altre extrem de la finca, on hi havia el barri principal, que donava a la carretera. Les obres de l'autopista de Barcelona a MAtaró van fer que l'any 1968 se n'expropiés la part inferior, inclòs el magnífic barri de l'entrada a la finca.

Aquesta avinguda, que va de nord a sud, divideix la finca en dues parts que, de fet, perden qualsevol possibilitat de relació entre elles: la diferència de cota entre les feixes de conreu i la zona enjardinada, que queda sobre una gran muralla de maçoneria, fa el tot impossible qualsevol comunicació. Només a mesura que el camí s'acosta a la masoveria -l'antiga masia de Can Clarisvalls- i s'allunya de la casa principal, es pot baixar, salvant el fort pendent, a les terrasses cultivades. En aquest indret hi trobem una escalinata de tipus imperial que relaciona el passeig de plàtans amb el de palmeres, i conforma així un eix transversal de circulacions.

Per sobre de l'avinguda de plàtans hi ha tres grans terrasses, d'amplades diferents però amb un tractament conceptualment similar. La primera, resseguida per una renglera de palmeres, parteix de la mateixa cota que el passeig central però s'eleva progressivament fins a arribar a la zona boscosa, on trobem el gran llac amb cignes, envoltat de la típica vegetació litoral del Maresme: alzines, arboç, galzeran, marfull, fals aladern, lligabosc, etc.

La segona plataforma configura una ampli passeig acompanyat de pins pinyoners i, per damunt seu, sobre un altre mur de contenció, hi ha una tercera plataforma on trobem, bàsicament cedres. Totes dues desemboquen a la zona boscosa que envolta el llac i ofereixen magnífiques vistes gràcies a l'alçada que adquireixen respecte de la riera. Un espai idíl·lic pel que va ser un negoci pioner turístic al Maresme: el càmping El Lago que va funcionar entre els anys 1963 i 1968 en una part de la finca separada de la zona residencial dels marquesos.