Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Les restes prehistòriques

Els primers assentaments humans en el territori d'Alella són anteriors a les civilitzacions ibèrica i romana. Les troballes arqueològiques permeten documentar la presència de poblament sedentari vinculat amb l’entorn físic i les vies de comunicació des de la prehistòria.

Les restes més reculades en el temps corresponen al Calcolític o Bronze Inicial (2200-1500 aC) i permeten parlar de l’existència de vida sedentària a la zona basada en la convivència de grups humans reduïts que subsistien gràcies a l'agricultura (cereals i lleguminoses), la ramaderia, la pesca i la caça, així com a l’aprofitament directe dels recursos vegetals silvestres.

Al terme d'Alella s’han trobat dos jaciments d'aquest període, avui desapareguts.

El primer se situa al nucli de Mar i Muntanya i fou descobert accidentalment durant els treballs d'obertura del carrer Tarragona, l'any 1947. S'hi van trobar restes òssies dins d'una cavitat a més de dos metres de fondària que foren estudiades per Joan Maluquer de Motes. Entre elles hi havia diversos cranis que presentaven un desgast acusat de les mandíbules, un signe indicatiu de longevitat. També hi va aparèixer una gerra ovoide de ceràmica llisa que va resultar malmesa durant les tasques de rebaix. Al seu interior hi havia l’esquelet d’un infant, a mode d'urna. A les parcel·les adjacents aparegueren altres restes humanes, per la qual cosa es formulà la hipòtesi que es tractava d'una cripta sepulcral que pertanyia a un conjunt més ampli que configurava una necròpoli. En el seu moment, les restes van ser traslladades a l’ossera del cementiri municipal. L’any 2000, un equip d’antropòlegs i arqueòlegs va analitzar-les i va atribuir-les a un grup format per nou persones adultes.

El segon jaciment calcolític es localitzà a la finca de Can Cues, als contraforts inicials de Font de Cera. Durant uns treballs agrícoles d’anivellament de terres l'any 1956 van emergir, inicialment, les restes humanes de quatre homes i dues dones que foren estudiats per Josep de Calassanç Serra Ràfols. La prospecció posterior de la zona va reportar la troballa d'una cinquantena de cossos, aplegats a l'entorn d'una fossa sepulcral. Es tractava d'individus alts i forts, amb les parets del crani i els fèmurs molt gruixuts. Entre els materials localitzats hi havia un vas en forma de casquet esfèric de ceràmica espatulada, una petxina foradada, botons elaborats amb fragments de banyes de cérvol i elements decoratius que probablement formaven part d’un collaret. En total, es van recollir-se fins a 35 peces d’os, amb perforacions en forma de V. Tot plegat va dur a algunes veus a especular amb l’existència d’un possible dolmen. El cert, però, és que els megàlits més propers al municipi queden a l'altra vessant de la serralada; són els dolmens de Can Gurri, a Vallromanes, i de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles.

Entre els primers estris trobats a Alella s'hi comptarien també sengles destrals de pedra descobertes al Camí del Mig i a l’Hort de cal Magre, en parador desconegut. Prop del mar, a l'entorn de Can Teixidor, haurien aparegut també uns fragments de ceràmica corresponents al Bronze Final o la primera Edat del Ferro (1100‐600 aC), o bé relacionats amb una necròpoli, o bé amb un assentament a l’aire lliure.