Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La romanització

Els romans van arribar a la península Ibèrica en el marc de la segona guerra púnica entre les dues potències de la Mediterrània occidental: Roma i Cartago. L’estiu de l'any 218 aC, Cneu Corneli Escipió va desembarcar a la colònia grega d'Emporion (Empúries) per tallar la rereguarda a l’exèrcit d'Anníbal Barca. S'iniciava d'aquesta forma una conquesta militar que donaria pas a un dels fenòmens més transcendentals per a l'esdevenidor d’aquest territori: la romanització.

El domini i la puixança de l'ocupant provocà l'abandonament progressiu, per força o per grat,de la majoria d'oppida al llarg de la segona meitat del segle II aC. La població es va traslladar al pla; un moviment estretament vinculat a un canvi profund en les pautes d’explotació del territori. Els jaciments de Cal Ros de les Cabres i del Bell Resguard, al Masnou, presenten estrats arqueològics d’aquest segle. És en aquests moments, al tombant dels segles II i I aC, que cal situar l’origen de les vil·les, tot i que l’època de plenitud no arribaria fins a tres-cents anys després.

Els primers estrats de diversos jaciments d'Alella (autopista, Can Serra i Mas Coll) són d’aquesta època. A la vinya de Can Tito Serra hi van aparèixer restes de datació controvertida, però que probablement es podrien enquadrar entre els segles II i I aC.

Durant la primera meitat del segle I aC es produí l’ocupació definitiva de la plana: els assentaments es van multiplicar i es fundaren les colònies romanes de Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró), que van actuar com a punta de llança en el procés d'assimilació de la població ibèrica. Roma va atorgar als indígenes més influents certs càrrecs administratius, revestint-los del reconeixement social pertinent. A partir de llavors, bona part de la població autòctona va passar a treballar a les grans explotacions agrícoles romanes en concepte de lliberts o treballadors manuals, donant peu a la primera estructuració de la pagesia.

El conreu de la vinya es va intensificar durant la segona meitat del segle I aC. L’abundosa producció de la zona es traginava fins a Baetulo, on era envasada en àmfores i exportada per via marítima fins al port de Narbona. D'aquí, i seguint les principals xarxes fluvials, la càrrega abastava els mercats del nord de la Gàl·lia i el limes germànic, en els confins de l'Imperi, o travessava el canal de la Mànega cap a Britània. Al segle I dC, el comerç de vi laietà fou desplaçat d'aquests mercats a causa de la competència gal·la, de manera que hagué d'obrir-se nous horitzons, com ara les tavernes de Roma.