Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La proliferació de les vil·les romanes

Els centres agrícoles especialitzats en la producció de vi esdevingueren també centres residencials amb altres pretensions. Va generalitzar-se la vil·la romana.

L’organització del territori en villae va ser cabdal durant el segle I dC. El cadastre actual encara conserva, fossilitzades, traces de l'antiga centuriació.

A partir del segle II dC la disposició d'aquests jaciments sobre el territori del Baix Maresme forma dues rengleres: la primera segueix el traçat de la Via Augusta, prop de la costa, mentre que la segona dibuixa una línia que ressegueix la falda de la Serralada Litoral.

Al nucli urbà d'Alella s'han fet troballes arqueològiques que fan pensar en l'existència d'una gran vil·la a l'entreforc de les rieres de la Coma Clara i la Coma Fosca. En espera de noves prospeccions, en coneixem diverses de properes: Cal Ros de les Cabres, al Masnou; Can Sentromà, a Tiana; Can Ferrerons, a Premià de Mar, i al barri del Canonge i a la zona de la Plana, a Alella mateix.

Per regla general, les vil·les tenien una part residencial (pars urbana) i una de productiva (pars rustica). L’activitat agrícola -sobretot el conreu de la vinya- constituïa el gruix de la producció d’aquestes vil·les. El refinament dels acabats -amb mosaics de tessel·les, escultures de marbre...- demostra que es tractava de vil·les acomodades.

Al seu entorn hi trobem d'altres instal·lacions més modestes amb funcions d'emmagatzematge, o bé abocades a la fabricació de vidre, àmfores o el treball dels teixits. Aquestes estructures podien incloure petits àmbits d'habitació.

La ubicació dels forns d’àmfores per al comerç del vi parla per ella mateixa: en trobem als jaciments del barri del Canonge (a Alella), a Cal Ros de les Cabres i a la riera de Teià (al terme del Masnou), i al Club de Tennis de Teià. A la partida de les Fosses (al Masnou) hi havia un dipòsit per a la fermentació del vi.

Tot plegat ens parla de la pràctica i extensió d'una agricultura semiespecialitzada caracteritzada per la producció d'excedents amb destí a l'exportació. La rellevància d'aquesta activitat econòmica queda palesa al parc arqueològic de la Cella Vinaria, a Teià. Es tracta d'un jaciment romà descobert l'any 1966 per Lluís Galera al veral de Vallmora, arran d'una esllavissada fortuïta. En l'actualitat, el parc és visitable i està museïtzat, i aplega també el Centre d’Acollida Turística i una vinya experimental. Al complex es mostra in situ la pars rustica d'una vil·la amb cronologia ininterrompuda del segle I aC al V dC. Hi destaquen l’espai de premsatge o torcularia (amb una reproducció a escala de dos tipus de premsa, de les sis documentades), els dipòsits de most (laci) i les tines de ceràmica semisoterrades (dolia defossa) per a la fermentació i l’envelliment del vi. Per les seves dimensions i capacitat, en aquest celler possiblement es processava bona part de les collites dels termes actuals d'Alella, El Masnou i Teià, ja que aleshores el territorium administratiu de Baetulo s'estenia entre el riu Besòs i la riera de Premià.