Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Lluís Desplà

A més de ser rector d'Alella, Lluís Desplà i d'Oms (1444-1524) va ser-ho d’Argentona, Vilassar i Badalona (1508-1524), ostentant també el càrrec d'ardiaca major de la Seu de Barcelona (1470). Va encarregar diverses obres de millora a la Casa de l'Ardiaca, situada davant de la Catedral de Barcelona, als finestrals de la qual encara hi figuren alguns escuts que representen el llinatge de la seva família; també aplegà gran quantitat d’obres d’art, com ara el quadre La Pietat encarregada per Desplà el 1490 a Bartolomé Bermejo, actualment exposat al Museu de la Catedral.

Va ser el 44è president de la Generalitat, de 1506 fins a 1509, i va estar a punt de ser nomenat bisbe de Barcelona com a successor de Pere Garcia, però la influència del rei Ferran II en va decantar l'elecció a favor d'Enric de Cardona i Enríquez.

Mort als 80 anys, fou enterrat al mig de la sala capitular de la Seu de Barcelona, sota una gran llosa on hi figura el seu escut nobiliari. També el féu esculpir a l'antiga porta principal de la rectoria d'Alella, coincidint amb la seva reforma. Va ser un gran afeccionat a les antiguitats, i durant l’exercici del seu càrrec va traslladar a Alella diverses obres rellevants, com el sepulcre de marbre del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el Sant, que fou reconvertit en abeurador. L’aigua sortia per la boca d’un lleó, al peu de la font de l’hort de la rectoria. Jeroni Pujadas (1568-1674) en dóna la primera notícia a la Crónica universal del principado de Cataluña: "Los que quieran verla, con caminar dos leguas desde Barcelona hacia levante -Alella-, la hallaréis delante de la casa del Cura o Rector sirviendo hoy de pila donde cahe continuamente el chorro de agua de una fuente que alli salta enseñando y sirviendo hoy para lo que no fué hecha [...]. Tengo por infalible y cierto que debió de llevar allí aquel sepulcro el arcediano mayor de la catedral de Barcelona Luis Desplá, el qual juntament con ser Arcediano fué cura o Rector de aquella iglesia de San Félix de Alella, como antes del Concilio de Trento se permitía, pues fué dicho Rector muy curioso y amigo de recoger lápidas y sepulcros en la casa de su dignidad en Barcelona".

La peça va desaparèixer entre l’any 1770, en què mossèn Lexis encara l'esmenta, i 1881, quan un grup d’excursionistes ja no la troba. Potser va ser substituïda per una de nova, o potser les rierades del 1776 i 1777 van colgar-la de terra.