Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La reforma carolíngia

Seguint el llegat polític de Carlemany, el seu pare, Lluís el Pietós convertí Barcelona en la capital del comtat homònim i la incorporà a la Marca Hispànica, un territori vinculat a l'Imperi Carolingi organitzat en diverses senyories a l'entorn de dues figures: els  comtes -vassalls de l'emperador- i els bisbes -supeditats a l'arquebisbe de Narbona. D'aquesta manera es van fixar les bases del poder feudal dels segles a venir a través de l'establiment i la consolidació d'un ordre social format per bellatores o milites (gent d'armes), oratores (eclesiàstics) i laboratores (camperols i artesans).

Administrativament, el territori s'organitzava en castells termenats i parròquies per mitjà d'una doble trama on se superposaven les jurisdiccions senyorials laiques i les jurisdiccions eclesiàstiques. Les dues s'apropiaven d'una part de l'excedent agrícola a través del cobrament de delmes i agrers, de manera que els dos poders -feudal i religiós- impulsaren l'ocupació de noves terres i l'aplicació de millores tècniques de conreu, com el guaret o l'arada de ferro.

Aquest canvi d'estatus polític i jurídic en els territoris de la Catalunya Vella modificà parcialment les pautes de poblament. Abandonada la primera línia de la costa per la seva exposició al perill de la pirateria, al llarg del segle IX s'impulsà un procés de repoblació i reorganització general del territori a redós de la serralada sobre la base de la parròquia, erigida en centre de culte, producció i emmagatzematge de la comunitat rural.

D'entrada es produí un ampli fenomen de recuperació i reutilització dels espais i hàbitats tardorromans. La majoria d'edificis religiosos d'arrel cristiana de la comarca té el seu origen en aquest període. A manca d'evidències arquitectòniques com a conseqüència de les múltiples reformes i ampliacions posteriors practicades en els temples, en resten els indicis que es deriven de la dedicació dels recintes a sants molt primitius.

Les advocacions de les parròquies i esglésies sufragànies són una font indispensable per entendre la continuïtat del culte cristià des de la baixa romanitat i l'antiguitat tardana. En el cas del Maresme, la majoria d'advocacions corresponen a màrtirs i sants relacionats amb el primer cristianisme d'origen africà, el culte dels quals es generalitzà en època visigòtica, com és el cas d'Alella i el seu patró: Sant Feliu.