Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La frontera andalusina

Des de la conquesta de Girona, l'any 785, fins a l'ocupació carolíngia de Barcelona, el 801, el territori situat entre el Besòs i la Tordera va esdevenir terra de frontera entre francs i andalusins; com ho prova el fet que aquests darrers hi protagonitzaren almenys tres algarades o incursions militars entre els anys 713 i 801. Tanmateix, no hi ha cap crònica islàmica que faci referència a la comarca abans del 935.

Contràriament al que s'havia cregut, el Maresme -la futura Marítima de Barcelona- no va ser mai una àrea de defensa del cap i casal; entre d'altres raons, perquè no tenia prou pes demogràfic per assumir aquest paper: si bé Iluro devia estar emmurallada, la comarca amb prou feines reunia aleshores entre 8.000 i 9.000 ànimes escampades en prop de 400 km2.

Els musulmans tampoc no van bastir cap castell més amunt de la línia del Llobregat, sinó que, com a molt, es limitaren a millorar i adaptar les estructures de control territorial preexistents. La presència de població musulmana no degué ser mai significativa, atès que les úniques restes materials andalusines trobades a la comarca corresponen a ceràmica procedent de transaccions comercials, de datació posterior. Foren precisament els intensos intercanvis entre les dues comunitats que van permetre desenvolupar notablement l'agricultura i implantar les primeres xarxes de regadiu de cert abast en aquest territori.

L'absència de topònims àrabs o berbers al Maresme contribueix a descartar la implantació de canvis socials d'envergadura fruit de la influència islàmica. Molt probablement, la població rural hispanoromana degué continuar sense grans daltabaixos. Tot i restar sota l'administració teòrica del valí andalusí, a escala local, els caps de les vil·les segurament degueren arribar a acords que els permeteren mantenir-ne la titularitat.