Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Els grans aiguats

Si la configuració dels camins tradicionals i les vies de comunicació ha marcat des de sempre la urbanització del municipi, molt més ho ha fet la presència de les rieres, que no només determinen la ubicació de les cases i masies, sinó que ha modelat el poble i han deixat en aquells que l’habiten una empremta duradora.

El segle XVIII es van viure importants inundacions que Francesc Riu, rector d’Alella entre 1694 i 1740, va recollir en el Liber de redditibus conservat a l’Arxiu Parroquial d’Alella. Una placa de pedra a la paret de l’Hort de la Rectoria ens parla de dues importants rierades:

RIERA DESFECIT     La riera em va desfer
RIU BIS ME FECIT    En Riu em va tornar a fer (o reconstruí)
II SEPTE 1714           2 (II=2), o bé 11 de setembre de 1714
18 FEBRUA 1720       18 de febrer de 1720

El De redditibus deixa també testimoni d’altres grans aiguats, com el que van tenir lloc els mesos de novembre i desembre de 1735, que van continuar fins l’abril de 1736.

"En lo any 1735 en los mesos de novembre y decembre caigue tal abundancia de aigua la qual continuant en los quatre mesos seguents del any 1736 se inundaren totes les oficines baixas de la rectoria brollant aigua per lo seller, prempsas y estables (...) Pues ni yo amb 42 anys de habitació, ni altre persona de la parròquia, havia vist semblant desordre" (Francesc Riu, Liber de Redditibus)

El febrer del 1740 la riera va tornar a fer destrosses. Saturio Romero, rector entre 1773 i 1780, dedica també pàgines a les grans riuades dels mesos de setembre del 1776 i novembre del 1777, considerat aquest darrer un any de mal averany a causa del tres sets. A continuació tres extractes de l'obra de Saturio Romero: Cronologia y fundacions dels parrocos de Alella:

"La nit del dia 7 al 8 de setembre del any 1776 comensà a llampegar, y tronar sens intermisio à la part de tramontana; pero com les trons eran fondos, me naní al llit, considerant serian unicamt efectes de la calor; però à les onse comnesà una fotissima pluja, acompañada de trons, y llampecs tan furiosos, quem despertaren, ym'tingueren en vetlla mes de una hora, al cap de la qual, ohint que la Riera gran feÿa molt ruido, y sentint plors, y crits, pensi que havia alguna necessitat en la Riera, ym' resolgui llevarme per donar alguna providencia en alivio de aquella desgracia quem' figuraba".

"La Rectoria estaba anegada fins la altura de sis pams, y lo seller, qe era mes fondo, tenia vuit pams de aygua; de modo que totas las botas buydas fins la de 30 cargas, y los cups, nadaban per lo seller (...) La cabalgadura estigué à perill de morir; per que lo estable ahont se trobaba tenia sis palms de aygua; pero lo moso tingue la advertencia de mudarla a altra cort ahont solament arribaba la aygua a fregarli la panxa".

"Pero en lo dia 13 de novembre de 1777 experimenti lo molt que vivia enganyat, per que en comparacio del ayguat, inundacio, y danys que se patiren aquest dia; foren com unas simples pinturas los del any antecedent. Seria llarga la relacio, si se haguès de referir tot; y bastaria pera venir en coneixement de la inundacio dir que la Riera de la Coma Clara, no solament inundà la Rectoria ab major alsada de aygua quel any pasàt; sino que entrà fins à dins de la Iglesia cubrint un grao del Previsteri, y deixa la Plasa plena de arena à l'alçada dels pedrisos (...) Verdaderament que se ha complert aquell fatal pronostich, que feÿam (y jo men burlaba) algunas personas del any dels tres sets, que serà epoca llastimosa pera moltas familias: Nostre Senyor nos guarde de sentblants treballs. Amen. Amen".