Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

El nou ordre municipal

La imposició, el 1716, del Decret de Nova Planta dictat per Felip V va comportar la modificació de l’estructura tradicional de govern al poble. Va desaparèixer el sistema organitzatiu comunal sota l’empara de l’església i el municipi va anar guanyant pes en detriment de la parròquia. Així, el Sacramental i els jurats van ser substituïts pel batlle i els regidors i l’elecció de càrrecs, fins aleshores popular, va passar a fer-se per nomenament directe del rei per temps il·limitat. Va establir-se, en definitiva, una nova estructura municipal basada en la normativització borbònica. El poder municipal va continuar reduït a mans d’un petit grup lleial al monarca i al seu projecte uniformador assajat amb èxit a les municipalitats franceses, mentre que la resta de la població, eminentment dedicada a tasques agrícoles, romania allunyada de l’esfera de poder local i sense cap possibilitat d’intervenir-hi.

Pel que fa al paisatge urbà, la primitiva sagrera es va estendre per la banda de ponent i va donar lloc a l’actual carrer Comas, aleshores anomenat de la Carnisseria, ja que s’hi trobava emplaçat aquest establiment.

Tot i les interferències derivades de la Guerra de Successió i els habitants que abandonaren el municipi per motius polítics i econòmics entre els anys 1714 i 1730, la segona meitat del segle XVIII es va caracteritzar per una expansió demogràfica continuada. El 1787, el terme tenia 867 habitants. Alella es va transformar a tots els nivells i el barri d'Alella de Mar es va convertir en el més dinàmic del municipi.

El creixement de la població va afavorir la segregacions de diferents finques per fer-hi habitatges. D'aquesta manera es va donar l’impuls definitiu que va acabar de consolidar el desenvolupament del centre urbà. La riera Coma Clara va passar a ser un carrer pròpiament dit, a ambdues ribes de la qual es va iniciar la construcció d’habitatges que hi tenien façana.

Entre les rieres Coma Clara i Coma Fosca s’obriren vies perpendiculars, en direcció est-oest, que foren l’inici de la trama urbana actual; i els cursos dels torrents feren sentir la seva traça i esdevingueren també carrers a les vores dels quals es construïren noves edificacions.

Les possessions de la família Gurri hi van jugar un paper molt important. Part de les terres de l’original mas Janer, la propietat de Pere Gurri que el segle XIII s’estenia des del que avui és Cal Marquès fins a Can Calderó, es va vendre i va ser objecte de nombroses segregacions. Això, juntament amb la parcel·lació de la finca veïna de Can Pons, va permetre l’ampliació del casc urbà a la part dreta de l’actual rambla d’Àngel Guimerà fins a configurar el barri del Rost.