Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Recuperació econòmica al segle XVIII

L’economia local va seguir estretament vinculada a l’agricultura, tot i que l’obertura del mercat amb Amèrica va obrir nous horitzons comercials. El vi va ser un dels productes més apreciats i, en conseqüència, a les comarques costaneres va ampliar-se el conreu de la vinya.

En conjunt, es produí un augment de la producció agrícola. Per dos factors. D’una banda, la transformació en superfície de conreu d'antics erms i zones de bosc i, per altra banda, l'increment del regadiu i de les zones d'horta gràcies a la profusió de mines, basses i altres construccions per a la captació, conducció, emmagatzematge i distribució d'aigua. Al llarg del segle XVIII pren rellevància el conreu de taronges per destinar-les a l'exportació.

Moltes de les velles masies existents van modificar-se per donar resposta als nous requeriments funcionals, i amb les reformes llurs façanes experimentaren transformacions importants per adaptar-se a la moda de l’època. El cas més paradigmàtic és el de Can Lleonart, una antiga masia a la qual, a més d’afegir-hi un pis, va adossar-se una nova façana que responia al gust barroc. La forma corbada del frontó i els esgrafiats en són els trets més característics.

També l’església va ser reformada en aquesta època, sobretot durant el rectorat de Salustio Romero (1773-1780), en què es va aixecar el cimbori amb la voluntat de millorar-ne la il·luminació interior.