Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La Guerra de Successió (1702-1714)

El 1702 va esclatar el conflicte dinàstic entre les cases d'Àustria i de Borbó pel tron de la monarquia hispànica. Les institucions catalanes van prendre partit per l'Arxiduc Carles III. La disputa per la successió a la corona va desembocar en una guerra a escala europea que va convertir el Maresme en teatre d'operacions, especialment a partir de 1713, coincidint amb el setge de les tropes de Felip V a la ciutat de Barcelona.

Després d'una expedició frustrada en l'últim moment, el 4 d'octubre s'embarcaven a la platja d'Alella el diputat general Rafael Nebot i els coronels Sebastià Dalmau i Josep de Peguera amb destí a Barcelona. A terra deixaven centenars d'homes que havien reclutat prèviament per trencar el cordó militar que ofegava la ciutat.

L’allotjament i el pas de tropes, la contribució econòmica i d’homes durant la contesa bèl·lica, així com el compromís austriacista de significades nissagues alellenques com els Lleonart, Calderó, Mata-Copons, Amat-Grevolosa, Magarola, Bosch, Vila, Vilana, Cordelles o Claresvalls va tenir també repercussions posteriors amb la repressió i la confiscació de béns per part dels borbònics. Enfront seu hi trobem els Antich, els Sors o Pere Planella, casat amb la pubilla de Can Teixidor, que formaven part del nucli borbònic d'Alella de Mar.

Entre les conseqüències derivades de la derrota austriacista i de la repressió borbònica que se'n derivà hi hagué afectacions globals sobre el conjunt de la població, com ara la imposició del cadastre o la realització del cens de 1717, que fou realitzat amb una clara intencionalitat política. Després de la guerra s'inflaren les dades a les poblacions més hostils al poder borbònic per tal que les seves contribucions fossin superiors. En el cas d'Alella, la població atribuïda pel cens és de 645 persones.