Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

L’aparició del Comú

El 1366 els alellencs van comprar amb els seus propis mitjans la jurisdicció de la parròquia per retornar-la al poder reial, la qual cosa indicaria que probablement estaven ja organitzats col·lectivament en una estructura molt efectiva, el Comú, que els permetia reunir-se per prendre determinades decisions i nomenar síndics per dur a terme tasques concretes, com ara el cobrament d’impostos i l'obtenció de prerrogatives o privilegis, entre d'altres.

El Comú estava estretament vinculat a la parròquia ja que era el rector qui, pel fet de ser una de les persones amb més influència social i formació del poble, esdevenia el principal impulsor dels actes d’aquesta institució, tant espirituals com civils. Els consells del Comú tenien lloc a l’església o a les dependències d’aquesta; fins i tot després del segle XVI, quan el Comú ja disposava d'un edifici propi.

L’autoritat administrativa era exercida pels jurats, elegits pel Comú, i els síndics, nomenats pel Consell General de la Universitat de Sant Feliu d’Alella. En ells es delegava l’estudi d’afers concrets i estaven facultats per a la seva resolució (és el cas del síndic en procura). El rector, auxiliat pels jurats anteriors, elegia els nous jurats; els oïdors de comptes i el clavari. Com el seu nom indica, el clavari era el dipositari dels béns del Comú, raó per les quals tenia les claus de la caixa on es guardaven, a més dels diners comunals, els de l’Obra i els de les confraries. Aquesta caixa es trobava a l’església i per tal d’evitar abusos tenia tres panys i tres jocs de claus; el clavari era posseïdor d’un d’ells i els altres dos restaven en mans del jurat primer i de l’obrer major. Encara durant la primera meitat del segle XX, l’arca on eren dipositats els diners del consistori tenia tres panys.

Els oïdors de comptes eren tres i havien de controlar l’ús que es feia dels diners comunals. Per tant, controlaven tothom qui tenia alguna relació amb els diners del Comú, des dels jurats fins als administradors de les confraries.

A mitjan segle XVI va aparèixer la figura del capità del Sacramental. Com a representant del poder reial, vetllava pels interessos del monarca. Era la primera autoritat, exercia el poder judicial i era l’únic facultat per convocar consells, els quals presidia. Aquests consells del Comú eren fets públics pel nunci, conegut posteriorment amb el nom de trompeter, i convocats a toc de campana. N’hi havia de dues menes: els ordinaris i els generals. Els primers tractaven assumptes relatius al desenvolupament quotidià de la població. Se celebraven en una casa que hi havia al costat de l’església propietat de l’Obra i que servia, a més, d’estudi i domicili de l’organista. El consells generals, en canvi, eren reservats a assumptes de transcendència i era costum fer-los a l’interior de l’església, tot i que no necessàriament. El mestre o el rector aixecaven acta de totes les resolucions aprovades pel Comú, que tots i cadascun dels habitants del poble estaven obligats a complir.

Entre aquestes resolucions hi havia els arrendaments de la botiga, la taverna, la neu, les pastures i la carnisseria. A l'inici, aquest darrer negoci estava monopolitzat per la Casa d’Alella -aleshores propietat dels marquesos d’Aitona- i era arrendat per contractes d’un any de durada. A causa dels molts abusos associats a aquest arrendament, el poble va sol·licitar a la corona el privilegi reial d’establir una altra carnisseria, concessió que li fou atorgada l’any 1589.

L'any 1590, els síndics Antic Gurri, Pau Ferrer i Gabriel Coll -tots ells pagesos- van comprar a Jaume Soler una peça de terra campa situada davant de casa seva -el mas Porrassa, a la sagrera- per construir-hi la Casa del Comú i albergar la nova carnisseria. La resta es va dedicar a corrals i plaça pública. Més endavant, la casa també es va destinar a hostal.

Les despeses de la compra i la construcció es van sufragar amb la creació d’un censal de 800 lliures amb un cànon anual de 25 lliures. Es tracta d'una operació financera molt estesa a la Corona d’Aragó en què l’inversor cedia els diners a canvi d'un cànon anual a perpetuïtat amb possibilitat de redempció. En tot cas, aquesta capacitat d’actuació conjunta és un símptoma de l’empenta i cohesió social del moment.

La porta adovellada de l'actual edifici de l'Ajuntament és el testimoni visible d'aquella iniciativa. La dovella central presenta un escut esculpit que representa una ala emmarcada per una orla en forma de pergamí, amb cinc doblecs emmotllats cap endins, el nom d'Alella a la part superior i una data a la inferior: 1591. Es tracta, a més, de la primera representació gràfica coneguda de l'escut d’Alella: segons l’heràldica, figura una ala de mig vol abaixat, provinent de la descomposició del mot Alella. Aquest escut presenta una característica molt especial, i és que l’ala està al revés. En les representacions posteriors, l’ala es representa caiguda i correspon, per tant, a la part esquerra de l’àngel, mentre que en aquest escut, en canvi, es troba alçada.