Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

L’escorxador i el cementiri

L'increment de població i la necessitat de millorar les condicions d'higiene i salubritat pública va motivar el trasllat de l’escorxador a la partida de Vallbona, fora del nucli urbà. Fins llavors havia estat situat a la cantonada de l’Empedrat del Marxant i la Plaça. L’any 1874, la Diputació de Barcelona va aprovar la venda de les antigues instal·lacions per sufragar la construcció del nou edifici, tot i que en conservà una part com a escola i casa de la mestra. La manca de finançament va paralitzar els plans fins a 1884. L'obra va ser encarregada al senyor Cirera per 9.000 pessetes, però l'acabà executant Josep Aymar per la renúncia del primer adjudicatari. Avui, l'edifici acull la seu de la Policia Local.

El cementiri fou traslladat del fossar de l’església al seu emplaçament actual: al camí baix de Tiana, l’any 1880. La seva construcció era una altra de les urgències municipals, ja que, a més de la transformació urbanística de la sagrera, la llei de cementiris promulgada el 31 de juliol de 1859 obligava a fer els enterraments fora dels nuclis urbans per motius de salut pública. L'obra es va fer per etapes, segons les disponibilitats pressupostàries.

El primer recinte constava d'un conjunt de nínxols perimetrals de tres pisos d’alçada amb un seguit de tombes aïllades al centre. En destacava la de la família Borrell per la seva situació, a l'entrada, i pels importants relleus escultòrics. El segle XX l'espai va quedar petit i es va ampliar amb un altre de configuració similar, en una cota inferior. Ambdós sectors comuniquen per un eix longitudinal que travessa el conjunt des de la porta d'accés fins a la capella, situada just a l'altre extrem.