Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La fil·loxera

El segle XIX començà amb l’expansió progressiva de la vinya, amb un augment de més de 40 hectàrees respecte de la superfície conreada el darrer terç del segle XVIII. Els indrets amb preponderància de vinya eren Rials, la Coma Clara, els Sistres, la Serreta, Mataovelles, l’Hort d’en Sayol i la Soleia, entre d’altres. L’únic lloc on hauria retrocedit era la Coma Fosca. En termes percentuals, la vinya ocupava el 1784 poc més del 46% del total de conreus declarats, mentre que el 1851 aquesta proporció depassava el 75%. La tendència creixent es va veure estroncada el 1853 per l’embat de l’oídium i l'arribada de la plaga de la fil•loxera.

Pel que fa a la primera de les malures, les xifres són contundents: el 1863 la superfície conreada de vinya s’havia vist sensiblement reduïda i ocupava només el 42% dels conreus.

Quant a la plaga de la fil•loxera, el petit insecte, que atacava les arrels del cep i el matava en poc temps, va avançar imparable procedent de França des del 1879 i ja el 1883 va atacar el Maresme i el Vallès. La plaga va arribar a Alella el 1886 i va deixar en la misèria moltes famílies. Per si la desgràcia no era prou, una forta gelada el 1891 va acabar amb molts tarongers i garrofers.

La fil·loxera va implicar, a més, canvis socials profunds. En primer lloc perquè els antics contractes de rabassa morta quedaren anul•lats, ja que la relació emfitèutica es dissolia automàticament en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. D’altra banda es van donar casos de rabassaires desnonats per alguns propietaris que volgueren recuperar les terres aprofitant les circumstàncies. Van ser moltes les famílies alellenques que es van veure obligades a vendre les propietats: els Cabús, els Arenas, els Jonch, els Sanmiquel, els Serra, els Pujades, els Coll, els Monnar, els Casals o els Gurri en són un bon exemple. Famílies barcelonines amb recursos, com el marquès d’Alella, els coneguts fabricants de paper Guarro, els Borrell o els Möller van adquirir en aquesta època algunes d'aquelles masies.

L'arribada del nou cep americà, immune al mortífer insecte, va esdevenir la salvació. La resistència de l'empelt d’aquest nou cep amb l'autòcton va permetre de combatre la plaga amb èxit. Hom calculà que es dugué a terme llavors una repoblació massiva d’uns 80.000 ceps.