Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La fortificació de l’església

El 1840 es va coronar la torre de l'església amb un campanaret metàl·lic, l’origen del qual es coneix gràcies a les anècdotes familiars recollides pel baró de Maldà al seu Calaix de sastre: les campanes es van fondre a Lima l’any 1772 per ordre de Manuel Amat i de Junyent quan era virrei del Perú. Més tard les portà a Barcelonaper col·locar-les a la torre de la vila de Gràcia que havia fet construir per a la seva dona. Quan es va fer la liquidació de la casa de la virreina, Josep Carreras -propietari de Can Lleonart, que havia estat administrador del virrei-, les va donar al poble com a mostra de la seva estima.

El segle XIX Alella es va veure afectada per les lluites entre isabelins i carlins en el marc d’un conflicte social molt més profund que marcaria el pas de l’Antic Règim a un sistema de base capitalista. L’església va ser fortificada per millorar la defensa de la vila, que va ser ocupada tant per isabelins com per carlins: uns i altres van establir-se alternativament a les golfes de l’església i van transformar les finestres en espitlleres per millorar la capacitat de defensa. Aquestes intervencions la van convertir en una veritable caserna que va incloure fins i tot una cel·la per a presoners. Els moviments de tropes d’ambdós bàndols va provocar ensurts i fins i tot una tragèdia: un dels mossos de Can Gurri que passava de nit per la plaça va morir pels trets dels carlins quan aquest va respondre 'Isabel II' després de sentir com li cridaven l'alto des de les golfes. A la premsa de l'època hi ha diferents notícies d'incursions de partides carlines durant els períodes de les tres guerres carlines del segle XIX: notícies de pas de tropes, robatoris i fugida precipitada dels carlins en aixecar-se el somaten local i de les poblacions veïnes; també es documenta la petició d'indult del carlins alellencs José Traserra i Pablo Guardiola davant del capità accidental de la Milícia Nacional, Pablo Monnar (El Guardia Nacional, 15/VIII/1838); i la pernoctació a Alella del general carlí Francesc Savalls que va enviar un ofici a l'alcalde de Badalona amenaçant-lo si no pagava la contribució trimestral de guerra, 6.000 duros (La Esperanza, 8/XI/1872). 

L’església va experimentar noves transformacions el 1886. D’una banda,es va obrir el carrer del Rector Desplà al lloc ocupat fins llavors per la sagristia, es va anul·lar l’antic pas des de la plaça al camí Ral [actual carrer de Dom Bosco] i va desaparèixer així el pont que comunicava la rectoria i l’església. Aquest espai va ser ocupat per la nova sagristia, que va establir una connexió directa amb les diferents dependències parroquials, i per la capella del Santíssim, d’estil neogòtic, de la qual es conserva encara un projecte d’Altar Major signat per Antoni Gaudí.

La relació de Gaudí amb Alella és conseqüència de la seva amistat amb la família Vicens, per a la qual havia fet el projecte de la casa del carrer de les Carolines, a Barcelona. Els Vicens tenien una casa al carrer de Dalt, que cediren algunes temporades al genial arquitecte. No és, doncs, estrany que Gaudí entrés en relació amb el rector Jaume Puig i Claret, que va ser qui li va encarregar el projecte.