Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La segregació del barri de mar

L'any 1846 va tenir lloc la segregació del barri de pescadors d'Alella en favor del municipi actual del Masnou. A diferència de la segregació anterior de Rials, més que una disputa territorial, aquesta va ser el fruit d’un procés que es va iniciar quan, un cop superades les pors als atacs dels pirates a la costa, es va començar a poblar el barri de mar d’Alella, que comprenia les terres que van des Can Torras fins a la costa.

En un primer moment, les velles coves que havien servit per protegir els estris de pesca es van habilitar com a habitatges. Així s'escurçava la durada del trajecte entre la casa i el mar, que, a més, sempre es feia de matinada, quan encara era fosc. A mitjan segle XVIII i atès l’increment del comerç marítim es van començar a construir casetes, sobretot al voltant de la Roca de Xeix. Prova d'aquest impuls econòmic va ser la creació del Gremi de Pescadors i Transport Marítim d’Alella, que s’havia fundat l’any 1750 sota l’advocació de sant Joan Baptista i del qual formaven part tant pescadors com pagesos que buscaven un sobresou comprant un vaixell i fent-se a la mar.

A poc a poc s'hi van instal•lar professionals que ja no vivien només de la pesca -sastres, flequers, etc- i fou així com ràpidament es va anar configurant el barri d'Alella de Mar, que en poc menys de cinquanta anys va superar el raval del poble en nombre d’habitants.

Es conserva en la memòria popular que un vilatà que baixava pel torrent a qui preguntaven on anava, va respondre "A sa terra". Amb els anys sa terra esdevindria Caterra, nom que rep el pendent que porta al cim de la Roca de Xeix, a l'altra banda del torrent Umbert del Masnou.  

Els epicentres d'aquest desenvolupament urbanístic van ser els anomenats hostals d’Alella i del Masnou, que eren al peu del camí Ral que unia Barcelona i França. De tots dos se’n conserva bàsicament la planta baixa, i fins fa pocs anys encara mantenien l’entrada i el pati amb els estables, les menjadores i els abeuradors al voltant. L'hostal del Masnou -citat al llibre Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada, de viatge pel Maresme el juliol de 1799- va esdevenir la seu de la licoreria Cisa.

Un dels episodis del Calaix de Sastre deixa constància del pas de Rafael d'Amat per l'establiment esmentat: "26 de juliol de 1799... Hem arribat a 6 hores al hostal del Masnou, havent deixat antes lo de Alella, que tot bullia de currotacos y altre gent no currutoca, ab sillas volants y tartanas alli paradas, aixis tambè en lo del Masnou per pendrer algú y alguna, mes de un glop de xocolata ab pa".

L'any 1825 va es reunir el primer Ajuntament constitucional del Masnou, amb autoritat sobre la parròquia de Sant Pere del Masnou, segregada de Teià el juliol de 1817. Anys més tard es van iniciar les gestions legals per ampliar el terme amb terres d'Alella i d’Ocata que pertanyien a Teià.

El 1846 va néixer El Masnou actual. La línia divisòria dels termes, però, no respon del tot a la propostadel Masnou, ja que hi va haver dos propietaris que no van voler canviar de poble: els Barrera, de Teià, i els Sors, d'Alella.