Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

L'agricultura a principis de segle

La plaga de la fil·loxera va ser un cop molt dur i, a banda dels esforços de recuperació de la viticultura (capítol Alella Vinícola), el pèsol va esdevenir un cultiu complementari excel·lent. Les pesoleres es plantaven entre els rengles de ceps,creixien a l'hivern, a la primavera morien i deixaven un important estrat d’adob. Les faves i els cigrons es cultivaven de manera similar, però en menys mesura.

A principis del segle es va abandonar el cultiu dels tarongers, que havia estat de gran rellevància en els segles anteriors, a causa de les malures -cada cop més freqüents-, les gelades i la forta competència del producte d’origen valencià. Llavors van prendre volada els garrofers: la garrofa es destinava al bestiar, tot i que en etapes de carències alimentàries s’havia emprat per fer-ne farina o com a substitutiu de la xocolata.

La patata primerenca va ser un altre producte agrícola important a partir de la dècada de 1920, al mateix temps que s’iniciava el conreu del maduixot. El 1923 va començar a arrelar el del clavell i altres varietats de flor tallada i a partir de 1930 es van plantar molts cirerers per abastir el mercat barceloní.

A partir de 1914, l'electrificació va permetre aprofitar al màxim les aigües subterrànies. Es van fer multitud de pous -molt més barats que les mines- i es van equipar amb bombes d'extracció. Això va fer possible el regadiu de grans extensions i l'ampliació de l'horticultura a la plana.