Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

L'activitat industrial

Les 'fabriquetes'
Des de bell antuvi hi havia a Alella plantacions i teixidors de cànem i lli, i moltes famílies pageses obtenien un sobresou teixint peces de roba en telers domèstics.

L'inici de la industrialització local va anar lligat a l’agrupament de maquinària en naus construïdes expressament i al pas de la feina individual al treball col·lectiu estructurat. L’any 1902 Josep Brutau va agrupar diferents telers de la població per crear una fàbrica de teixits de cotó i articles de folreria en una nau a la riera Coma Fosca, en terrenys de Can Pujades. Després de la Guerra Civil l’empresa es va consolidar de la mà dels seus néts i va passar a anomenar-se Brutau Germans, tot i que al poble sempre va ser coneguda com a Can Punito.

A inicis de segle, un altre emprenedor, Pol Cardona, va aplegar una colla de telers particulars a la nau més tard coneguda com a fàbrica de pintures, al torrent de Vallbona.

El 1909, Joan Duran, Tomàs Giralt i un soci mataroní van obrir una fàbrica de gènere de punt a la Coma Fosca; els telers circulars van ser la gran novetat d’aquest negoci. En aquesta mateixa riera, l'any 1946, es va instal·lar Can Manyé com a filial de l'empresa homònima amb seu a Vilassar de Dalt. Era la fàbrica tèxtil més gran del poble i s’hi treballava sis dies per setmana. El 1955 fou adquirida per Tèxtil Llobregat i el febrer de 1964 va tancar les portes.

Les fabriquetes donaven feina a moltes noies. Les dones representaven la major part de les plantilles. Era una feina dura i eixordant. Mentre els homes feien d'encarregats i contramestres, elles s'ocupaven de les feines més rudimentàries i pitjor remunerades, d’acord amb la discriminació de gènere imperant a l'època.

També hi hagueren empreses avesades a la manipulació de matèries primeres. Del 1920 a 1983 la Manipuladora de Plumas Viuda Sanjuán es va dedicar a tractar tot tipus de plomes d’aus. Servia comandes a tot el món. Una de les tasques habituals era la neteja i posterior assecat de les plomes, que també es tintaven amb una gran varietat de colors. Aquestes plomes s'usaven per incorporar als rams de flors, la decoració de les mones de Pasqua, per escriure o en els populars plumeros. La fàbrica va estar durant uns anys a Can Segimon, a l'actual avinguda dels Germans Aymar i Puig, i després va ampliar-se a una masia situada a la riera Coma Fosca, avui derruïda.

Des de mitjan de segle i fins a 1972, l’empresa Serra Graupera de Sabadell va tenir a Alella un centre de manipulació on es feien cobretaules per jugar a cartes o estovalles de braser amb motius florals i geomètrics. Es treballava a preu fet, a tant per peça. Emília Cebrian era la coordinadora de tot aquest procés, ja que no hi havia un espai de treball, sinó només un punt on es tallava el feltre d’unes grans bobines. En aquest local, situat al carrer Ribas, les treballadores recollien el material que després transformaven en els seus domicilis particulars.