Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

L’arribada del telèfon

Els senyors de les grans torres i la colònia d’estiuejants, que necessitaven satisfer les seves necessitats personals i laborals, molt sovint centrades a la capitat catalana, van ser els impulsors de l’arribada del telèfon. El 1905, l’alcalde Josep Aymarva sol•licitar la connexió telefònica de la població a la Societat General de Telèfons. Seguint el model de Tiana, el juny del 1907 l’Ajuntament va subscriure una pòlissa d’abonament tot i que el telèfon no va arribar fins a 1911, quan s’instal•laren dos aparells a les dependències municipals: un per al públic en general i l’altre per cobrir les necessitats de la corporació.

La contribució dels veïns més acabalats va ser clau a l’hora de pagar les 2.000 pessetes que va costar la nova xarxa de comunicacions. Va organitzar-se una Junta d’Abonats que va establir les clàusules per a la regulació del servei. Hi havia dues menes d’usuaris: els abonats i els no abonats; els primers podien emprar de forma gratuïta el telèfon públic i havien de pagar deu cèntims pels telefonemes, una mena d’avisos que es feien arribar al domicili particular; els no abonats havien de pagar una pesseta per cada trucada. Per a aquests usuaris els telefonemes costaven 50 cèntims.

El 1929 es va fundar a Barcelona la companyia Telefònica. Aquell mateix any, Joan Barnils i Rosa Lluch van obrir un nou servei telefònic a Alella que durant un temps va conviure amb els dos aparells instal•lats a les dependències municipals. Amb una centraleta manual situada en una casa del passatge de can Benet de les Tartanes, un operador s’encarregava de preguntar el número a la persona que trucava per poder fer la connexió telefònica final. El servei restava obert tot l’any i funcionava les 24 hores del dia.

Pels volts de 1931, Alella era el poble amb més abonats per habitant de tot l’Estat: 406 números. Dels 55 primers, els quatre inicials corresponien a l’Alella Vinícola, Cal Marquès, Cal Xic i la farmàcia; el 43 era per a tot el carrer Canonge, el 49 corresponia a La Miralda i l’últim a Ca la Librada.

El novembre de 1974 es va iniciar el procés d’automatització de les xarxes telefòniques locals a tot l’Estat i la centraleta d'Alella va haver de tancar.