Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Els anys de postguerra

La Guerra Civil i la postguerra franquista van produir una letargia de la vida social alellenca durant les dècades de 1940 i 1950. Les privacions viscudes durant la contesa van continuar en el temps i les manifestacions religioses i alguns actes puntuals van ser les úniques activitats públiques rellevants.

Les societats recreatives anteriors a la guerra seguien actives. Per força, La Constància -situada al cafè de baix- hagué d'abandonar la filiació republicana que professava. La Unión Alellense -emplaçada al cafè de dalt- passà de l'òrbita de la colònia estiuejant a la dels pares escolapis. A més de jugar-hi al billar, el dòmino o les cartes, a tots dos locals -i a la catequística- s'hi projectaven sessions de cinema, sota el control estricte de la censura, i s'organitzaven balls amb orquestra en les dates concretes. La falta de mitjans va fer estimular la imaginació, com les sorprenents festes de Carnestoltes, amb la genuïna orquestra d’instruments de carbassa creada per Josep Giralt, el Ros Fuster.

També les activitats esportives, o el naixement de la revista Alella, van contribuir a passar el tràngol d'una llarguíssima postguerra, alhora que esdevenien plataformes que buscaven obrir petits espais de relació i expressió entre les escletxes de la censura i la dictadura. D’aquesta època destaquen la celebració del centenari de Maria Guàrdia i Xaus, l’any 1945; l’homenatge al doctor Isidre Pòlit i Buxareu, catedràtic de Física de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori Fabra -que fou nomenat "fill preclar" d’Alella-, l’any 1948; i els homenatges a la vellesa, que es feien cada any.

Un altre esdeveniment de certa volada va ser la commemoració del 500 aniversari de la Parròquia amb diferents activitats, tant religioses com civils amb la presidència del bisbe Gregorio Modrego. Per a l’ocasió es van organitzar dues exposicions: una d’objectes històrics i una altra sobre les cases pairals en què ja se somiava amb recopilar la història de les principals masies de la població.