Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

El franquisme i la repressió

A nivell general, la dictadura franquista va comportar el seu aïllament internacional -en un context marcat per la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda- i l'autarquia econòmica del règim. Tot plegat va llastar l'activitat industrial i comercial, i va imposar el racionament alimentari durant més d'una dècada. L’escassetat de productes de primera necessitat va donar ales al frau i el mercat negre, l'anomenat estraperlo. La davallada de la qualitat de vida de les famílies trigaria anys a remuntar.

A Alella, les tropes de l’exèrcit franquista van entrar el 28 de gener de 1939 pel torrent de Vallbona; venien a peu des de Mollet. Unes hores més tard, el cos de l’exèrcit motoritzat, procedent de Granollers, va entrar per la carretera de Font de Cera. Un dels esquadrons era format per soldats italians, que es quedarien uns mesos acampats a Cal Marquès. L’endemà de l’ocupació se celebrà una missa de campanya a la plaça, que fou oficiada pel capellà Llorenç Soler, fins aleshores amagat a Can Paró, al carrer del Mig.

L’1 de febrer se signava l’acta de constitució provisional de la comissió gestora que havia de governar la població. Joan Ferran fou nomenat alcalde. L'acompanyaven Mateu Novell, Esteve Figueras, Josep Giralt, Miquel Soldevila, Antoni Bruy i Josep Mayolas com a regidors.

De seguida, el nou Ajuntament va iniciar el procés de devolució de terres als seus propietaris. L’església veié reintegrats els seus béns de forma automàtica, mentre que els particulars van haver d’esperar les resolucions de la comissió dipositària dels béns agrícoles.

Els esforços de la municipalitat van prioritzar el retorn a l’església dels objectes de culte i de l’Arxiu Parroquial salvat durant la guerra, així com la recuperació de la vida religiosa amb el regal d’una gran creu a l’església de Sant Feliu, el donatiu de 100 pessetes per comprar una custòdia, la creació d’una junta d’obres per arranjar el temple i l’assistència en ple a una missa de campanya "pels caiguts per Déu i per Espanya" organitzada pels falangistes locals a Cal Marquès.

Amb el canvi de règim van tornar a canviar-se els noms d’alguns carrers i es van depurar alguns funcionaris. Molts alellencs van fugir a França, on foren internats en camps de concentració. Entre els que es van quedar, prop de trenta persones van ser empresonades. A més, cinc alellencs foren sotmesos a consells de guerra, quatre dels quals serien afusellats al Camp de la Bota: l'alcalde Antoni Pujadas, del Partit Socialista Unificat; els regidors Melcior Perich i Joan Galbany, rabassaires i membres d’Esquerra Republicana, i Antoni Vidal, responsable de la col·lectivització de terres en representació de la Unió de Rabassaires. També va ser detingut al poble i posteriorment executat Frederic Xifré, que havia estat alcalde de Badalona i des de finals de 1937 residia a Alella, a Can Sans. Els testimonis de càrrec d'alguns dels seus veïns, plens de rancúnia, mentides i exageracions, van ser fonamentals a l'hora de dur-los davant de l'escamot d'execució.

A nivell local, les primeres mostres de recuperació de la normalitat arriben amb la represa de les classes a les Escoles Fabra el 15 de juny, i la celebració de la festa major.