Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Serra

La masia s'emplaça mirant a ponent, amb Alella als peus. Tant la casa com el pati s’obren al paisatge, esdevenint així un magnífic mirador. Actualment, el camí des de la Coma Clara s’ha perdut. Existeix un altre accés des del barri del Rost; es tracta d’un camí que surt del carrer de Maria Auxiliadora i arriba fins a la casa. Un barri, avui desaparegut, protegia la propietat dels intrusos.

Can Serra és una masia de tipus basilical que, amb el pas dels anys, ha anat incorporant afegits diversos. La seva curiosa forma asimètrica és deguda a dues obertures: una per als carros i una altra per als vianants.

Durant el segle XIX, una reforma transformà profundament la finca per tal d’adaptar-ne l’arquitectura al gust neoclàssic. A més de la construcció del nou barri, presenta especial interès la configuració del pati, al voltant del qual es van aixecar un seguit d’edificacions que formen un conjunt de lectura unitària: la casa, a llevant; un pòrtic amb terrassa, al sud; un cos de dues plantes cobert amb volta catalana, al nord; i la barana que s’obre al paisatge en forma de mirador, a ponent.

Durant aquesta intervenció es projectà també el jardí, que és a llevant, rere la masia. Es tracta d'un espai definit per un eix que transcorre des del centre de la façana posterior de la casa fins a la part més alta de la finca, on trobem la bassa.

Al llarg d’aquest recorregut hi trobem una clariana amb una taula; un repartidor d’aigua; un brollador d’estil àrab; unes jardineres, i un templet-gruta d'estil clàssic italianitzant amb columnes, bancs als pòrtics i la figura d'un sant al capdamunt d’una cascada de pedres. De fet, la successió d’ambients segueix la canalització d’aigua des de la bassa fins a cadascun dels elements i, per tant, la linealitat és fruit del recorregut soterrat de les conduccions d'aigua. Una alineació de xiprers diferencia aquest jardí de la resta de la finca, creant un ambient de recolliment.

La casa té també una capella dedicada a la Puríssima Concepció de Nostra Senyora, de qui la família Serra era devota. Durant la visita que el bisbe Martínez Sancmartín i el visitador Joan Calvo van fer-hi el 22 d'abril de 1846, però, va ser qualificada com a no apta per al culte.

La masia original té planta baixa i pis i és coberta a dues aigües. A la part central, la teulada presenta una sobreelevació que configura el frontó de la façana principal, molt d’acord amb el neoclassicisme.

La planta baixa té dues crugies paral·leles a la façana principal a les quals s’adossà, en algun moment, el cos perpendicular de l’extrem sud. La porta adovellada d’arc de mig punt, en canvi, és l’original.

Part de la reforma consistí en la modificació de les façanes, a les quals s’afegiren alguns elements decoratius, com ara cornises, motllures i hídries. Es construí també la nova balconada que ocupa tot el primer pis i separa visualment les dues plantes, a la qual se surt per una porta de llinda i brancals de pedra.

A més dels elements constructius, cal destacar especialment els elements de ferro forjat, com la barana del balcó, les reixes de les finestres o la ferramenta del pou.