L’entrada a Can Sanmiquel és per un barri discret a la Coma Clara, amb una porta de ferro forjat sustentada per dues pilastres llises que s’enretiren del mur i s’hi uneixen gràcies a la seva forma corba. Hi figuraven dues inicials a la porta - una M i un G, avui desapareguda la segona – que podrien correspondre’s amb el nom i cognom de la propietària Maria Guarro o bé hi ha una teoria que diu que era la porta del Mas Germinal de Montgat, propietat de Josep Ferrer i Guàrdia, germà del conegut pedagog, i que hauria estat adquirida per raons de veïnatge amb la casa contigua, la dels Ferrer i Guàrdia.
De la porta principal n’arrenca un caminal que condueix a la casa de tal manera que la façana lateral és la que s’ofereix primer als ulls del visitant. L’edificació, allunyada de la riera, va emplaçar-se a la part més alta del terreny gràcies a un mur de contenció que estabilitza la gran terrassa on va ubicar-se la construcció, amb l’era al davant. La part baixa de la finca és encara actualment ocupada per diverses feixes dedicades a l’horta que davallen suaument fins a la riera.
L’edifici original era una masia rural, de planta baixa i pis, constituïda per dues crugies paral•leles a la façana principal, igual que el carener de la coberta, que responia a la tipologia més modesta de les masies típiques del Maresme.
A principis del segle XX la casa va ser objecte d’una important remodelació: entre 1914 i 1926 el famós arquitecte Josep Puig i Cadafalch va dirigir la transformació de la vella masia i va plantejar la construcció d’un nou volum en forma d’ela que abraçava el ja existent; es renovaren també les façanes, que adquiriren un aspecte més senyorial i incorporaren detalls d’aire modernista.
Així, la nova façana principal es caracteritza per l’estructura, similar a la de les masies clàssiques, amb una nova coberta plantejada a dues aigües i de carener perpendicular a la façana. Els eixos de composició que organitzen el conjunt responen a l’estructura interna: al centre, el portal dovellat de pedres de grans dimensions; a sobre, el finestral de la sala; i encara més amunt, sota el carener, un espectacular rellotge de sol esgrafiat. A cada costat de l’eix central trobem finestres emmarcades amb pedra, tant a la planta baixa com a la planta pis; i als extrems, les dues arcades de les galeries altes s’obren cap al paisatge.
Són aquestes galeries, conformades per nou arcades de mig punt, les que van canviar radicalment la imatge de Can Sanmiquel, sobretot vista des de la banda de la riera. Destaquen especialment les xemeneies que, sobresortint per damunt del teulat, aporten caràcter al conjunt gràcies als seus remats amb l’inequívoc segell de l’autor, Puig i Cadafalch.
