Situada a llevant de la Coma Clara, el barri d’accés encara conserva alguns dels detalls originals, com els coronaments semicirculars de maó vist que rematen les dues pilastres o la garlanda de ferro forjat que fa de llinda.

Tot i tractar-se d’una casa d’estiueig i no pas d’una masia, la finca seguia l’organització tradicional, amb feixes de conreu majoritàriament de secà. La casa, al capdamunt, és envoltada per un petit jardí rectangular delimitat per un muret de pedra. Aquest jardí no és assimilable als de les altres grans cases residencials del segle XIX, ja que no compta amb alineacions d’arbres que delimitin un passeig d’entrada ni amb grans parterres a l’estil francès, ni amb els elements típics dels jardins romàntics. Això no obstant, hi són visibles alguns detalls que es mostren capriciosos als ulls del visitant; és el cas d’un parterre circular amb bambús i d’una font que resta mig amagada entre l’espessa vegetació.

Al recinte hi ha un antic pou d’aigua que ja no conserva la torre d’extracció original, de perfileria metàl·lica.

En general s’empra la pedra arrebossada per bastir els murs i el totxo o maó per regular la geometria en els punts de la façana d'execució més difícil: al voltant de les obertures, a la cornisa, a les impostes entre plantes i al bordó de l’acroteri. A la façana principal, aquest material es treballa de manera més complexa, atorgant-li més categoria. El maó era un material molt utilitzat en la construcció, però no se solia deixar vist si no era en edificis industrials; és per aquesta raó que el conjunt pot suggerir una imatge fabril, reforçada pel gran nombre d’obertures de grans dimensions de les quatre façanes.

La casa té planta baixa i dos pisos. El seu volum és rectangular i està conformat per tres crugies perpendiculars a la façana.
A la part posterior de la planta baixa els tres cossos es transformen en una sola estança de grans dimensions, transversal a les anteriors, on hi havia el celler, del qual es conserven encara la premsa de cargol i el cup. Així mateix, s'ha mantingut una gruta en la qual es posaven a refrescar fruites i begudes, i on hi havia a més un petit recinte per emmagatzemar bótes de vi.

Els murs de càrrega, paral·lels als de la façana sud, sustenten l’escala a la crugia esquerra, i simplifiquen l’estructura de la coberta: una teulada a dues aigües amb un carener paral·lel a la façana principal que configura els frontons a les façanes laterals. Aquestes presenten dues obertures ovalades per garantir la ventilació de l’espai que hi ha sota.

La façana principal segueix tres eixos verticals. Hi destaca la porta d’accés, en posició central, i, a sobre, el balcó de la sala principal.

A la façana est s’ubica l’entrada a l’habitatge dels masovers. Sobresortint del pla de façana, hi pren especial rellevància el volum adossat d’una torre que s’eleva per sobre de la coberta. Té accés propi i un seguit de petites finestres la il·luminen interiorment. Al capdamunt és rematada per un guarnit similar als balustres que també és present en el coronament de la façana davantera, tot i que amb una altra configuració, la qual cosa afavoreix la integració dels diferents volums del conjunt.