Can Pau Arenas s'assenta en el triangle format pels torrents de Colomer i de Roura, al tram alt de la Coma Clara. Precisament en el vèrtex es troba el barri d’accés, que dóna entrada a una casa mig enfilada al pendís de la muntanya que resulta visible des de lluny. En la porta de ferro es pot llegir la data de 1871, any en què es van acabar les obres de reforma que el 1863 va iniciar Pau Arenas i Sunyol, d'acord amb l’estil neoclàssic.

De l'antic jardí d'aquella època només resta una escultura femenina, còpia dels models clàssics grecs i romans, actualment desvinculada de l'àmbit que l'envolta. Emplaçada davant la casa i contemplant-ne la façana, va ser feta durant el segle XIX. Al seu costat hi havia hagut una altra escultura que representava Neptú.

La casa consta d’un cos central de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta a dues aigües, té el carener perpendicular a la façana. Els dos cossos laterals, actualment coberts amb terrat, presenten un pis menys que les crugies centrals, fet que confereix la característica imatge de les estructures basilicals.

De les façanes cal destacar el rellotge de sol que es troba al frontó i els elements que s’introduïren durant els treballs de reforma: les balustrades dels cossos laterals, les motllures que envolten les obertures i les impostes que remarquen cadascuna de les plantes. A falta de recursos decoratius, és la composició de la façana la que dóna presència a aquesta casa.