Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Llimona

L’entrada principal es troba a la Coma Clara, gairebé al xamfrà amb el carrer Marià Estrada, flanquejat per dos ferms pilars de granit i totxo. Dos grans plataners emmarquen l’entrada. La finca és tancada en el seu perímetre per un mur continu no gaire alt però sòlid com per a resistir les envestides de les aigües de la riera, especialment violentes en aquest punt. Antigament l’accés a la finca era des de ponent, seguint un vell camí a continuació del torrent de Vallbona.

L’aproximació a la casa es fa per una avinguda que té, a banda i banda, sengles alineacions de til•lers. Als laterals, una filera de xiprers retallats tanquen l’accés, al final del qual se situa la casa. D’entre els elements més destacats d’aquesta val la pena remarcar la característica torreta circular, visible des de l’exterior per damunt de les copes dels arbres.

La casa, acompanyada de diverses edificacions secundàries cobertes amb terrat, es troba a mitja alçada i té la façana principal orientada al sud. Al davant s’hi estén el pati, una gran esplanada pavimentada amb rajoles ceràmiques combinades amb vidres de color blau cel i blau marí.

L’edifici principal, amb planta quadrada de 14 metres de costat, té planta baixa, dos pisos i golfa, i consta de sis crugies perpendiculars a la façana principal que, malgrat les successives reformes, encara marquen un fort ordre estructural interior. La coberta és a quatre vessants i les teules són vidrades en diferents colors, de manera que creen interessants jocs geomètrics amb la seva acurada disposició.

Les façanes es caracteritzen per un cert estil neoromàntic proper al gust modernista de l’època. Estan ordenades horitzontalment per plantes, i verticalment pels eixos de les obertures. És important el tractament de la imposta del segon forjat, que pren especial relleu gràcies a una filera d’arcs llombards.

L’estil de l’edifici té un aire historicista, caracteritzat per l’ús d’elements medievals, com ara algunes finestres lobulades i quadrifolis. Apareixen també elements neoclàssics, com les columnes que sustenten la torre lateral, i elements típics de l’arquitectura del segle XIX, com les balconades amb baranes de ferro forjat i les persianes de llibret. Podem concloure que la bona disposició per a l’ús i la barreja d’elements de procedència diversa demostra l’eclecticisme del projectista.

El xamfrà oest presenta una successió de balcons rodons sostinguts per columnes i capitells de foneria que queden rematats, a la part superior, per una torre de planta circular coberta amb una teula d’agulla en forma de con que ha esdevingut l’emblema de la finca.