Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Gaza

Gairebé a l’extrem nord de la tanca trobem el barri que dóna accés a la finca de Can Gaza. Dues grans pilastres de planta quadrada fetes amb totxo sustenten les dues fulles de ferro forjat que el conformen. Són de formes molt simples però, tot i així, presenten alguns detalls decoratius.

A la part més propera a la riera trobem el que havia estat l’horta. Un caminal costerut impostat entre dos murs de contenció permet arribar fins el pla d ela casa, situada a la part alta de la finca. Davant de l’edifici, i gràcies al suport d’uns poderosos murs de contenció de pedra i morter de calç, hi ha una esplanada de la llargària de la façana que s’estén en direcció al mar fins al llindar de la propietat de Can Bertran. Precisament allà hi havia hagut un petit estany circular al voltant del qual es concentraven les activitats de lleure en èpoques estivals.

A l’altra banda de la casa, baixant cap al torrent de Vallbona, s’hi trobava l’antiga i immensa bassa de fàbrica de maó que probablement havia regat l’hort de la gran hisenda del mas Casa Susanna.

L’edificació de Can Gaza, de forma rectangular, consta de planta baixa i dos pisos. Cada planta té un esquema tripartir, amb una crugia central que conté l’escala i dues de laterals. A l’est de la planta baixa hi trobem el cos afegit del celler.
Els murs a la planta baixa són continus i sense trava. Els exteriors, fets de pedra i, per tant, més gruixuts, són d’uns 40 cm, mentre que els interiors, de maó, només en tenen 30. Al damunt hi descansen les voltes de maó de pla que cobreixen les naus.

El primer pis repeteix l’estructura de la planta baixa, però hi afegeix una gran terrassa lateral a llevant aprofitant el terrat sobre el celler. El sostre està fet a base de bigues de fusta i revoltó ceràmic.

A les golfes, els murs centrals s’aprimen fins als 15 cm, fet que denota una factura més pròpia del segle XIX que no pas de la construcció original. De fet, és molt probable que els aixequessin durant la remodelació que la casa va patir a principis de segle, una reforma que va afectar especialment la façana principal, que es féu de nou amb un marcat estic neoclàssic. Aquesta façana permet la lectura de l’estructura interior a la planta baixa, amb l’accés central i les finestres de les dues cambres laterals.