La façana principal s'orienta al migdia, i la casa queda en una posició molt esbiaixada respecte de la peça de terra on es troba, presidint l'antiga era. Les transformacions que aquesta darrera ha patit estan essencialment marcades per la presència d'un seguit de cossos afegits de planta baixa que s'utilitzen com a magatzems i garatge. La masia també ha sofert diverses reformes.

El cos principal està format per planta baixa i un pis i, malgrat que la crugia central és lleugerament més alta, no té golfes. Una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana cobreix aquest cos central, mentre que els laterals presenten un únic aiguavés que desguassa cap als flancs de l'edifici. L'asimetria de la composició atorga al conjunt una imatge irregular i dilueix la claredat de la tipologia.

Can Mañé té tres crugies perpendiculars a la façana principal, que conserva els tres eixos verticals de composició. Destaca, en posició central, el portal rodó de l'arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions. Tant aquest com la resta d'elements de pedra (les llindes, els llindars, els brancals de les obertures i els carreus de les cantonades) daten del segle XVII.