Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Vil·la Martorell

La propietat es troba al capdavall de la riera de la Coma Fosca, a la mateixa alçada que Can Lleonart. El barri d'accés, d'estil neoclàssic, constitueix un conjunt decoratiu molt comú, amb una porta reixada de ferro forjat suportada per dues pilastres amb dos lleons asseguts al capdamunt que sostenen sengles escuts. Al fons es veu, contundent, el volum de la casa.

Com la majoria de cases properes a un curs d'aigua, la finca està vorejada per alts murs de pedra. L’edifici se situa pràcticament al centre de la parcel·la, fet que afavoreix les circulacions al voltant de la construcció i que engrandeix visualment el jardí.
 
L'aproximació a la casa es fa a través d'un camí enrajolat. Tot i haver estat molt reformat, el jardí manté encara alguns dels nuclis de vegetació primigenis, com molts dels pins originals i alguns arbusts que van ser plantats per ocultar el mur perimetral.

Una escala imperial de fusta i ferro comunica aquesta zona amb la planta pis, que s'obre en forma de galeria. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i estructura neoclàssica. Si bé l'ús d'elements metàl·lics confereix al conjunt un caràcter singular, la decoració de les façanes ratifica el neoclassicisme del conjunt: emmarcaments en relleu a les obertures, falses balustrades als balcons, motllures i frontons, etc.

Originalment, l'edifici estava configurat per cinc cossos perpendiculars a la façana principal, amb el típic esglaonat d'alçades del tipus basilical: les tres crugies centrals tenien planta baixa i dos pisos i la central destacava per la lleu sobreelevació de la teulada. Els dos cossos extrems tenien una planta menys, però en una reforma posterior se'ls va afegir un pis.

Al centre de la planta hi ha un gran celobert al voltant del qual, com en els claustres, es distribueixen les diferents dependències. La llanterna que el cobreix és la part més alta de l'edifici i està culminada per una coberta a quatre aigües que destaca per sobre de la resta. Per una banda hi ha un cos en forma de creu que té cadascun dels braços cobert amb una teulada a dues vessants, mentre que la resta es troba coberta per un terrat.

Si bé la façana principal i la posterior reflecteixen les crugies de l'estructura, les laterals, que són més simples, presenten galeries porticades tant a la planta baixa com al primer pis. A la remunta, en canvi, s'alineen cinc finestres quadrades que trenquen la verticalitat de la resta d'obertures. També cal destacar els ràfecs que, pel fet de ser molt pronunciats, adquireixen una presència prou significativa.