S'accedeix a la masia pel camí del Greny, a través d'un barri de grans dimensions. Les pilastres són de totxo organitzat en diferents plans, amb relleus importants, i les portes, de ferro.

Un camí que es dirigeix cap al nord, en direcció a Can Bernades, divideix la finca en dues parts; a cada banda s'hi desenvolupen les feixes de conreu, que s'adapten a la topografia gràcies a murs de contenció i es comuniquen per trams d'escala que salven els desnivells.

La casa es troba en una d'aquestes terrasses, amb l'era al davant. El pati queda elevat respecte del camí gràcies a un mur de maçoneria i totxo, fet que permet un excel·lent control de l'entorn. Així mateix, la forma d'ela de la masia la deixa a recer dels vents de llevant i del nord. Es conserva encara la bassa, adossada a una sèrie de façanes.

Orientada al sud, l'edificació s'estructura en planta i pis, té tres crugies perpendiculars a la façana principal i és coberta amb una teulada a dues vessants. Això no obstant, amb el pas dels anys, se li afegiren dos annexos que van ser els que li van conferir la ja esmentada forma d'ela. El primer és perpendicular a la façana i n'ocupa gairebé la meitat de la superfície; només té una crugia, extremadamaent llarga i coberta en un primer tram per una única vessant i a la resta, per dues. El segon afegit, del segle XIX, es troba a la banda esquerra de la masia i afegeix al conjunt una crugia més. Aquest nou volum es diferencia de la resta pel porxo d'arcades neoclàssiques de mig punt.

Can Xeco Monnar mostra una façana parcialment mutilada, atès que el cos adosat n'oculta bona part. Tot i així, se'n reconeixen clarament els eixos verticals de composició, que responen a l'estructura interna. En destaquen el portal dovellat, el balcó corregut (afegit al segle XIX) i el rellotge de sol.

Actualment la finca es troba en un lamentable estat de conservació, que gairebé es pot titllar de ruïnós.