Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Sans

Can Sans es troba a la confluència del torrent de Can Comulada i la riera de la Coma Fosca. Com en tants altres punts de l'orografia alellenca, la casa se situa a mitja alçada de la llengua de terra triangular que s'estén entre les dues lleres. Les obertures del barri, situat al vèrtex sud, permeten albirar el camí d'accés, flanquejat a banda i banda per fileres de ceps que ocupen l'antic l'hort: s'hi havien cultivat maduixes, patates, mongetes, albergínies i, pocs anys abans de reconvertir-lo en vinya, també clavells.

Gran part de les terres de la finca es van urbanitzar. En aquell moment la casa era inhabitable i la finca estava abandonada; només quedava en bon estat la bassa. Per construir la casa actual, l'any 1934 s'enderrocà la vella masia, una construcció del segle XVI d'estil gòtic. Sobre la porta actual, hi ha una llinda de pedra amb la inscripció «1789», data d'una important remodelació.

Amb l'enderroc es va perdre també la capella, del mateix segle, dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna. A les Monografias de Catalunya de Josep Reig i Vilardell, hi trobem una de les poques referències escrites a la casa vella: «Totas las masías enclavadas pels volts d'Alella, o bé en sos finestrals ó en sas portas, ostentan lo segell de l'antiguitat, puix en la major part s'hi destacan diferents treballs d'arquitectura gótica. Entre aquestas masías mereix recordarse la de casa En Sans, qual antich edifici recorda una pila de centurias. Entre lo notable que allí's conserva, hi ha sis quadros del segle XVI. Entre'l mobiliari hi han algunas calaixeras molt raras. Del mateix segle XVI es la capella que pertany á la masia, y en qual altar, hont s’hi veneran las imatges de Sant Joaquim y de santa Agna, hi han vuyt retaules del segle XV y restaurats en l'any 1854».

La construcció actual té planta baixa, dos pisos i unes golfes sota la teulada, de quatre vessants. A l'oest hi ha un cos afegit, més baix, que a nivell de la planta primera s'obre a l'exterior gràcies a diverses arcades de mig punt. Els trets més significatius de la construcció són sens dubte l'ordre que regeix les façanes i la contundència del volum, tant per les seves dimensions com pel fet d'estar pintat totalment de blanc.