Can Pofarrer s'aixeca a poca distància de Can Coll, seguint cap a ponent pel torrent que porta el seu mateix nom.

La casa té planta baixa i pis i està coberta amb una teulada de dos vessants que forma un frontó a la façana principal, i que va elevar-se respecte del nivell original en una intervenció posterior.

De la construcció primitiva en resta només la porta adovellada i la finestra gòtica, força esvelta, d'arc conopial lobulat. Ambdues es troben a la part central, però no s'alineen amb el carener. Tampoc aquest element està centrat, ja que la teulada del volum original es prolongà en un dels costats fins a cobrir un cos adossat lateralment, possiblement producte d'una ampliació posterior.

Gràcies a la rehabilitació dirigida pel prestigiós dissenyador Enric Satué, aquesta senzilla construcció renovà la seva imatge i recuperà part del seu caràcter original.

Al jardí es conserva una pagoda orgamental d'estil xinès procedent de La Miralda (veure cases d'Alella de Mar) que, amb la construcció de l'autopista, va haver de canviar de lloc.