Can Poch és una de les masies més allunyades del nucli urbà. Enfilada en el pendent, a la part alta de la Coma Fosca, va ser construïda el 1883 als corrals de Can Cortès per esdevenir l'habitatge de Gertrudis Fàbregues, germana de Josep Maria Fàbregues del Pilar, aleshores propietari de la finca mare. Amb els anys, aquesta nova edificació se segregà definitivament i des d'aleshores és coneguda amb el nom de Can Poch.

Es tracta d'una construcció relativament senzilla, de tres plantes, amb la teulada amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta destaca pels carreus que emmarquen les obertures i pel rellotge de sol, situat a la part central del nivell superior. Tots aquests elements han recuperat rellevància després de la darrera restauració, caracteritzada sobretot pel peculiar color siena amb el que s'ha pintat el revestiment continu.

Un dels elements de l'entorn que cal destacar, a banda de la bassa i les feixes de conreu, és la torre del molí. Es tracta d'una construcció d'època moderna situada a l'altra banda del camí, que s'emprava per extreure l'aigua d'un pou mitjançant la força del vent. De planta quadrada, fa aproximadament 2,8 x 2,8 m i presenta diferents nivells d'alçada. Als pisos segon i tercer hi ha obertures geminades a cada costat, fetes de maó i amb arc de mig punt. Els murs són de paredat mixt, amb pedres irregulars i petites que s'alternen amb maons, tot sense arrebossar. Es podia accedir a la torre per dues entrades amb sengles portes de fusta i arcs escarsers de maó de pla. A l'interior, que malauradament ja no conserva la maquinària, pot veure's encara l'escala de fusta.

L'any 2007 l'Ajuntament va incloure el molí de Can Poch a l'Inventari d'Arquitectura Rural i Popular d'Alella per tal de catalogar-lo i protegir-lo.