Dos grans plàtans marquen l'inici del caminal que duu a la masia. Emplaçada a mig pendent, se situa sobre la gran terrassa que configura l'era. La finca abasta des de la riera mateix fins al capdamunt del turó d'en Vilana i està estructurada, com moltes altres, en diversos nivells. Així, a la part més alta s'hi troba el bosc i la vinya, cultiu de secà; a la del mig, les edificacions i una bassa alimentada per una mina pròpia; i a la de baix, a la llera de la riera, la zona de regadiu, bàsicament destinada a l'hort.
L'edificació principal tenia planta rectangular i constava inicialment de tres cossos perpendiculars a la façana principal, però amb el pas del temps n'adquirí d'altres, fins a un total de cinc. Existeixen, a més, dos cossos adossats, un a cada banda, de tipologia constructiva i formal diferent, que denoten una factura molt posterior, probablement de finals del segle XIX.
La façana principal, orientada a l'est, marca els cinc eixos compositius corresponents a l'estructura. Resulten destacables els elements de pedra: el portal rodó adovellat i les tres finestres amb llindes i llindars corresponents als tres cossos centrals de la planta pis. La façana és emblanquinada i la resta de finestres primitives resten ocultes. Can Pareras és una masia de tipus basilical. Té, per tant, un pis més a la crugia central, que es destinava a graner o s'emprava com a magatzem. La golfa està coberta, com la resta, a dues vessants.
A la part del darrere, les dues crugies del cos lateral dret queden unides per un arc de pedra, fet que genera un espai més ampli on s'emplaça el celler. Aquest es troba soterrat gairebé en la seva totalitat; així s'aconsegueix, com en molts altres cellers del poble, un ambient amb les condicions idònies per a l'elaboració i conservació del vi.
Les façanes laterals queden amagades pels cossos adossats i la posterior, semisoterrada, presenta diverses obertures sense interès fruit dels requeriments funcionals. En sobresurt, però, el volum afegit per on puja l'escala descrivint un angle recte.
L'interior de la casa ha estat molt poc modificat. L'ambient que s'hi respira deu ser molt semblant a l'original. Conserva encara la cuina i el menjador tal com devien ser almenys fa un segle.