Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Coll

Can Coll s'erigeix al costat de Can Poferrer. Situada sobre una gran terrassa estabilitzada per grans murs de contenció de més de cinc metres d’alçada, domina la part baixa de la propietat i gaudeix d'una panoràmica immillorable sobre la zona alta de la vall. S'hi accedeix per un camí de fort pendent ascendent que condueix el visitant a l'era, rematada amb balustrades que contenen les terres. El cos de llevant de la casa, col·locat de forma obliqua, atorga un cert recolliment a aquest àmbit. Adossada a aquest annex, destaca la bassa de forma semicircular, amb uns graons que en redueixen l'alçada.

De planta baixa i dos pisos, la masia està coberta amb una teulada a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. La conformen tres crugies paral·leles, amb el celler al fons. Probablement, en origen tenia un sol pis d'alçada. La façana principal presenta tres eixos verticals d'obertures que concorden amb l'organització interna. A la planta baixa, en posició central, trobem la característica porta d'entrada, d'arc de mig punt amb dovelles de pedra i una finestra a cada banda; al primer pis, tres balcons i, al segon, un balcó central i dues finestres laterals. Totes les obertures, de factura gòtica, tenen brancals i llindes de pedra, i aquestes darreres estan treballades en forma d'arcs lobulats.

Les primitives finestres esdevingueren balcons segurament a principis del proppassat segle, com ho demostren les persianes de llibret i les baranes de forja, que delaten una construcció relativament recent. Can Coll és un clar exemple de les contínues transformacions de les masies, tant en l'aspecte funcional com en el formal. I és que en la majoria de casos els propietaris procuraven adaptar-se no només a les exigències d'ús, sinó també als preceptes estètics dictats per la moda.

D'acord amb aquesta lògica evolutiva, s'hi afegiren porxos, galeries i cossos diversos que van aportar-li una estructura de conjunt poc comú. Els annexos laterals, de mides força considerables, són del segle XIX. El primer, de planta baixa i pis, es troba a la banda esquerra i és cobert amb un sol pendent. A la planta pis, una galeria s'obre cap a ponent amb un seguit d'arcs de mig punt amb balustrades que, juntament amb les de l'era, confereixen un aire neoclàssic a la casa. L'altre cos, afegit a la banda dreta, segueix les mateixes directrius formals que l'anterior però es troba cobert a dues aigües.

A la casa hi havia també una capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels, que ja el 1846 estava abandonada.