Ens trobem davant d'una masia de tipus basilical, la distribució interior de la qual respon a la forma clàssica maresmenca: amb tres cossos perpendiculars a la façana principal. Originalment de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües, en algun moment de la seva història se li afegí el cos de les golfes, que només ocupa la crugia central. Aquest volum, cobert a dues vessants, té una gran obertura a la façana principal i a la part posterior, que n'afavoreix la ventilació.

L'entrada se situa a la crugia central, amb l'escala al fons; al cos de l'esquerra hi trobem la cuina amb el seu faldar i, a la dreta, el menjador de les festes. Des d'aquesta estança s'accedeix al cos afegit a la banda de llevant, cobert a una sola aigua.
​
La façana principal respon a l'estructura interna, de manera que s'hi aprecien tres eixos verticals, dels quals el central n'és el protagonista. Destaca la porta adovellada, amb la finestra de la planta pis al capdamunt i l'obertura de ventilació de les golfes que remata la composició. A cada banda es poden veure les dues finestres, corresponents a les sales de la planta baixa i la planta pis; aquestes últimes són les que tenen més rellevància artística. Els treballs en pedra d'aquests elements, que es conserven malgrat la important reforma que va dur-se a terme al segle XVIII, permeten situar l'origen de la masia al segle XIV o fins i tot abans.
 
El celler es va construir a la part posterior i està configurat per dues crugies perpendiculars als cossos de l'edifici principal. El mur que les separa està perforat per tres arcs de mig punt, que n'augmenten la superfície útil i acomplien una funció pràctica: facilitar la mobilitat de les bótes de vi.

Can Casals ha estat tradicionalment dedicada a l'activitat agrícola, i és precisament per aquest motiu que mai no ha tingut una ordenació de l'entorn que es pugui definir com a jardí.

Can Casals representa, en els aspectes històric, arquitectònic i constructiu, un conjunt de gran valor que ha sabut adaptar-se als nous usos —primer com a restaurant i avui com a casa d'hostes— sense perdre el caràcter original. La masia ha aconseguit, cosa que no és freqüent, arribar als nostres dies amb una imatge molt similar a la que devia tenir en els seus orígens.