Cal Vegetalí es caracteritza per l'estil eclèctic, tot i que destaca especialment per l’ús d’elements neoclàssics no tan sols en l’edifici sinó també, i amb especial rellevància, en el conjunt del jardí, que recorda els grans jardins neoclàssics projectats a França durant el segle XIX. Tota la finca s'organitza en terrasses el perímetre de les quals queda definit per murets baixos; l’orientació i l’ordenació d'aquestes terrasses fan que no es trobi cap punt que concentri l’atenció cap a l’interior, sinó que totes les visuals s'obren al paisatge. Tota la zona enjardinada s’organitza seguint eixos ortogonals –els principals transcorren d’est a oest– i la distribució dels parterres li confereix un aspecte força geomètric.
Cadascun d'aquests espais està definit per una vorada d’uns 15 cm d’alçada, coronada per un bordó de ceràmica vidriada que, amb l'alternança de quadres blancs i blaus, recorda un taulell d’escacs. No hi ha caminals definits: els parterres mateixos delimiten les zones de pas. Sí que hi ha, però, dos eixos perpendiculars bàsics que es creuen just davant la casa i que contribueixen a l'ordenació de la resta de la finca. El principal es desenvolupa perpendicularment a la façana principal, de nord a sud; és el més curt i ample i comunica les dues terrasses del jardí amb l’escalinata que condueix a la casa, on hi ha dues palmeres; la resta del traçat s'acompanya per un seguit d’exemplars de la mateixa espècie que assenyalen la importància del recorregut.
Com és típic dels jardins francesos, a la intersecció d’aquest eix principal amb els altres, ortogonals, es generen unes placetes on s’emplacen elements típicament neoclàssics. És el cas del templet amb brocal situat a la terrassa inferior, format per una cúpula de mitja taronja coberta amb mosaic igual que el que decora la cornisa de l’edifici, suportada per quatre columnes jòniques i un arquitrau corregut. Als extrems de l'esplanada superior n'hi ha dos més, que en marquen les cantonades i en delimiten l'extensió pel davant.
La barana amb balustres que separa les dues terrasses principals davant de la casa és la més treballada. Pren, a més, un caràcter especial pel fet de trobar-se en un primer pla i ésser el punt de suport de diverses peces de la decoració: columnes amb hídries, busts i petites fonts adossades Quant a la balustrada de la terrassa inferior, alterna els trams de balustres amb bancs de ceràmica blanca i blava, al respatller dels quals poden veure's un seguit de rajoles que representen els oficis artesans catalans. I sense deixar les baranes, la que delimita la part superior del porxo i conforma la terrassa del primer pis entra també en diàleg amb les anteriors per oferir així una imatge única de conjunt.
La majoria de les construccions del jardí, d’inspiració neoclàssica, estan folrades per revestiments continus de ceràmica. És el que passa amb els murets que fan de suport als balustres, els ornaments de les escales, els templets, el mobiliari auxiliar, etc. Hi ha també una pèrgola d’obra al racó de ponent de la terrassa inferior.
La reserva d’aigua prové d’un dipòsit situat al mur posterior de la casa i d’una bassa ubicada a la part intermèdia de la finca, en una terrassa pròpia entre el jardí i els fruiters. L'aigua que s'hi emmagatzema nodreix tant les fonts i els brolladors com el sistema de reg, basat en un seguit de brocs que permeten l’acoblament de mànegues estratègicament col·locats als parterres.
La casa, emplaçada a la part més elevada del turó, s'orienta al sud, amb la façana principal presidint les dues terrasses del jardí. Consta de planta baixa, dos pisos i una àmplia golfa amb teulada de dues vessants. La coberta i probablement la planta superior van ser construïdes després de la Guerra Civil, un cop enderrocada l'edificació primitiva. En general, les proporcions d'aquest afegit resulten exagerades, però el que sobta és la desmesurada sobreelevació del frontó de la façana principal, més per la mida que no pas per l’estil, atès que no incorpora elements decoratius rellevants.
La presència d’elements decoratius neoclàssics es fa palesa a la galeria de la planta baixa, on grans columnes jòniques sustenten un arquitrau que abraça tot el volum i l'unifica. Decorat amb festons en relleu, el corona una barana de balustres rematada, seguint el ritme de les columnes, per un seguit d’hídries ceràmiques.
Del volum principal en destaquen les impostes de ceràmica blava vidriada, visibles des de la llunyania, i les balustrades que acompanyen terrasses i balcons, així com les columnes de la planta tercera, que dignifiquen les seves grans obertures.
