Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Cal Doctor

Cronologia de propietaris
1292 Pere Ca Puiade o Podiata
1320 Bononat Capujada
1381 Pere Pujada, casat amb Saura
1389 Saura, vídua de Pere Pujada, casada amb Berenguer Jonch, de Vallromanes
Jaume Pujades – Can Pujades de Munt
1470 Antoni Pujades
1474 Pere Pujades, casat amb Margarida
1515 Jaume Pujades
1529 Jeroni Pujades
1578 Joana Pujades, casada amb Bernat Sayol (a) Pujades
1594 Pere Pujades, casat amb Eulàlia
1691 Joan Pujades de Munt, casat amb Maria – Cal Doctor
1725 Josep Pujades
1785 Josep Pujades, fill
1824 Antònia Pujades i Pujades, casada amb el senyor Guàrdia
1863 Anna Guàrdia i Pujades
1905 Teresa Ribas
Antoni Picola i Picola
Agustí Sensat i Millet, que la posà a nom de la seva dona, Madrona Estrada i Bover, i de les germanes d’aquesta, Emília i Matilde
Maria Forment
Albert Thieme
Amanda Bruguera, vídua d’Albert Thieme

Notícies històriques
La masia se situa en el marge esquerre del tram mig de la riera de la Coma Fosca, en un entorn recentment urbanitzat que s'estén entre can Casals i les Quatre Torres.
 
En la Baixa Edat Mitjana ja hi havia un important mas anomenat Pujades de Munt que comprenia les terres situades entre la riera i la carena, i que podria correspondre's amb cal Doctor; aquests terrenys incloïen, entre d’altres, cal Peixet i can Casals.

El llinatge Pujades és un dels més antics d'Alella, juntament amb els Cabús i els Comulada. El cognom i el nom de la casa experimentaren diverses mutacions al llarg dels segles, passant per distintes formes: Ca Puiade (1292), Ca Podiata (1313), Capujada i, finalment, Pujades.

El 1381, Pere Pujada obtingué una substanciosa suma de diners per la venda d'una esclava tàrtara a Pere Agustí, de Granollers. Vuit anys després i atesa la seva vinculació amb el Comú, sabem que va contribuir al finançament de les obres d'ampliació de la parròquia. Una branca dels Pujades s’instal·là a Barcelona. Entre ells trobem Antoni Pujades, lo Vell , ciutadà i conseller de Barcelona els anys 1422 i 1431 i cònsol de la Llotja de Mar. El mateix any 1431, un altre membre de la família ostentava un càrrec important: es tracta de Pere Pujades, canonge de la Seu barcelonina, col·lector general del capítol catedralici i vicari general del Bisbat. Per la seva banda, Antoni Pujades, lo Jove, ciutadà honrat, fou conseller de Barcelona el 1454, cònsol de la Llotja de Mar i administrador de la Taula de Canvi de Barcelona.

A mitjan segle XVI era propietària de la casa Joana Pujades, casada amb Bernat Sayol, Pujades. Dona emprenedora i decidida, dirigí el negoci familiar i ajudà a finançar el procés de petició d’una carnisseria comunal per a Alella.
 
A Pere Pujades de Munt li van concedir llicència per posar una tomba a l’església (la cinquena després del presbiteri, al passadís central): va aconseguir de la cúria el favor d’enterrar les seves despulles a la terra beneïda de la parròquia l’any 1660. Les obres de reforma de l'església de l'any 1990 van permetre de recuperar la làpida sepulcral, que originàriament havia tancat l’entrada a la cripta; quan aquesta fou segellada l’any 1880, les despulles passaren al nou cementiri i les lloses trencades quedaren sota el nou paviment, d'on van ser rescatades. Actualment, la làpida és exposada al pati de l’església.
 
El nom actual de la propietat prové de la nissaga de metges que hi van viure durant els segles XVII i XVIII: els doctors Joan Pujades de Munt (1691), Josep Pujades (1725) i, finalment, Josep Pujades fill (1785). L’any 1824 es perdé definitivament el cognom quan Antònia Pujades i Pujades es casà amb un home anomenat Guàrdia de cognom. La seva hereva, Anna Guàrdia i Pujades, fou l’últim membre de la família vinculat a Cal Doctor.

Després de passar per diverses mans, i ja al segle XX, la masia fou adquirida per l'alemany Albert Thieme, un emprenedor que hi introduí el cultiu d'una nova classe de patata -la Royal Kidney-, la plantació de tulipes i, finalment, la cria de peixets de colors a la bassa, aprofitant que estaven en voga. Durant la Segona Guerra Mundial i per tal d’evitar que li confisquessin la casa, Thieme va posar la finca a nom d’una societat anomenada La Floresta d'Alella; poc després, però, la recuperà i actualment resta en mans de la seva vídua.