Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Cal Baró

Les dimensions de la finca han minvat a causa de les successives segregacions, fins a perdre gairebé tots els terrenys de conreu, que han estat edificats i integrats a la trama urbana. Actualment només es conserven la casa i el jardí.

L’origen de l’edifici principal és una antiga masia, amb torre de defensa, transformada en casa senyorial. Aprofitant aquesta transformació es creà també el jardí, de forma rectangular, delimitat per un mur continu. La masia ocupa l'angle nord-est, fet que dóna lloc a dos àmbits d’accés diferents: el de l’esplanada, que es mantingué per no alterar l’entrada principal, i el del jardí, que queda uns cinc metres per sobre.
  
La casa i la torre
La masia original consta de tres crugies perpendiculars a la façana. S'hi accedeix pel cos central, al fons del qual arrenca l’escala.
 
El celler es troba semisoterrat a la part posterior. En aquest cos, les crugies són cobertes amb voltes de maó de pla. També ocupa un dels dos annexos afegits a llevant, construïts per respondre a les successives exigències funcionals. Actualment són ocupats pel que resta de l'antic habitatge dels masovers. Darrerament s'hi ha construït al damunt un volum d’una sola planta, amb una gran terrassa que els oculta.
 
La torre de planta circular és el tret més característic de cal Baró. Fa de frontissa entre la façana principal de la masia i la paret lateral que s'obre al jardí. A la part superior d'aquesta trobem un seguit de merlets que semblen dialogar amb els de la torre i ofereixen al conjunt una imatge uniforme. És probable que la torre es construís separada de la casa i que totes dues es comuniquessin mitjançant una escala o un pas elevat, com indicarien els merlets i les finestres gòtiques del segle XV, així com els portals d'arc de mig punt d'accés a l'habitatge.
  
A la façana hi ha dues finestres i una llinda de balcó que s'emmarquen en una possible remodelació posterior; segurament del segle XVII. La teulada de quatre vessants situa la masia dins del grup V i és pròpia també d’aquesta època. La casa no té golfes, si bé la crugia posterior de la primera planta es troba un pèl per damunt la part davantera i estava destinada a allotjar al servei.

Al llarg del temps, la casa experimentà altres reformes que la dotaren, entre d’altres elements, d'un admirable treball de fusteria interior en època barroca, del qual destaca l’acurada execució de les motllures i els detalls decoratius. La família Vilaregut rescatà la imatge del Sant Crist de la crema del convent barceloní del carrer del Carme durant els tumults del 1835. Un enllaç matrimonial la convertí en part del patrimoni de la família Bofarull. Durant la Guerra Civil li van amputar els braços per poder-la amagar. 

La casa fou sotmesa a una remodelació integral l'any 2005 que n'ha alterat parcialment el caràcter, especialment a la coberta.