Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

La Miralda

La finca, de forma triangular, està delimitada en tot el perímetre per un mur de maçoneria. El recinte presenta dos accessos, dels quals el principal és el que es desenvolupa des del vèrtex sud. El barri, de factura relativament recent (1951), respon al gust neoclàssic, amb sòlids pilars quadrats i fulles de ferro forjat. Un cop traspassat, un passeig de til·lers condueix al visitant cap al nord, tot travessant la zona de conreu.

L'avinguda transcorre linealment fins a la casa i es prolonga a l'interior fins a arribar a la terrassa del primer pis, que es troba al nord. Un altre camí -l'antic accés- es desenvolupa perpendicularment a la riera, travessant la finca d'oest a est. Aquests dos eixos ortogonals articulen, ordenen i jerarquitzen el conjunt del jardí.

En el punt d'intersecció, just davant la casa, s'hi confiura una gran espai semiel·líptic que fa funcions de zona d'estada i de recepció. El perímetre d'aquesta àrea queda definit per la façana de la casa i per un seguit de plàntans d'ombra situats vora la barana de balustres que en limita l'entorn.

Tret d'aquesta gran terrassa plana, la finca s'adapta progressivament al pendent del terreny i es desenvolupa lleugerament inclinada cap al sud, on hi ha les plantacions d'ametllers.

La Miralda segueix, en essència, una estructura de tipus basilical amb petites modificacions. L'edifici presenta tres crugies perpendiculars a la façana principal i dues més de laterals, paral·leles a les anteriors. Tots cinc cossos tenen planta baixa i dues plantes pis, però a les quatre cantonades disminueixen un pis, de manera que la planta segona té forma de creu. El cos principal és cobert amb una teulada de carener paral·lel a la façana principal i la resta de cossos acaben amb terrats. Destaca especialment la torre mirador que culmina i il·lumina l'ull de l'escala.

A la façana principal hi trobem entaulaments i trencaaigües sobre les obertures, seguint estrictament els preceptes de l'estil neoclàssic. Dues grans columnes de capitell jònic la presideixen i posem de relleu la crugia central, on hi ha les estances de més importància. Cal remarcar també l'arrebossat de la planta baixa, en relleu, que destaca les franges horitzontals i que reprodueix, a les llindes de les obertures, les formes de les dovelles d'un arc. Aquest mateix tractament es repeteix a les quatre franges verticals que, com si fossin pilastres, acaben d'ordenar la façana principal.


La façana posterior reprodueix l'esquema de la principal, mentre que les façanes laterals ofereixen una imatge diferent: a nivell de la planta primera s'obren un seguit de galeries d'arc de mig punt agrupades en parelles o de tres en tres, amb columnetes adossades i l'ampit de balustres.

Avui dia, a causa del semiabandonament dels darrers anys, en què la finca ha estat deshabitada i no s'hi ha dut a terme cap mena de tasca de manteniment, només molt notori des de l'exterior una capa de pintura molt pujada de color rosat, tant els terrenys com les edificacions es troben en mal estat.