La posició de la casa busca, com era habitual, una certa alçada sobre el curs de la riera. Cap a ponent i cap al nord se succeïen els tarongers i les vinyes; cap a l'est i cap al sud hi havia les feixes de conreu, que s'estenien per la plana fèrtil. De fet, a llevant, en el que ara és un parc públic, encara es conserven alguns dels murs que configuraven els bancals.

La casa queda mig encastada en el pendent del terreny a causa dels grans desnivells del turó on es troba. Al segle XVIII, quan es va dur a terme la remodelació que li va atorgar l'aspecte actual, es va decidir protegir de les humitats del terreny la planta baixa tot preveient un pati anglès: així, es construïren murs de contenció que retenen les terres a un metre de separació de l'edifici, deixant un pas que circumval·la tot el perímetre; amb aquest enginy s'aconsegueix que els murs de les façanes quedin airejats i les humitats que s'hi acumulen, que ascendeixin per capil·laritat des del subsòl, s'evaporin; es trcata d'un sistema econòmic per garantir la durabilitat dels materials de la construcció i la qualitat ambiental de l'interior de l'habitatge, ja que la humitat ambiental i les salinitzacions a les parets es redueixen notablement.

La casa presenta cinc cossos perperdiculars a la façana principal; els tres centrals són de tres pisos i els dos extrems, de tan sols dos. Es pot dir que és un molt bon exemple de construcció neoclàssica de tipus basilical. Per damunt de la teulada, de dues vessants, sobresurt la torre, que és el badalot d'escala. Els cossos laterals, més baixos, són coberts amb terrat pla de rajola.

La façana principal deixa llegit perfectament la composició interior: reflectint les tres crugies centrals hi ha tres eixos verticals d'obertures, dels quals el central és el més important. A cada banda, els cossos laterals s'obren al paisatge en forma de galeria a la planta pis. De fet, tot i que a la façana sud no s'apreciï la diferència, només la galeria de llevant existeix com a tal, perquè l'obertura de la galeria de ponent no té continuïtat a la façana oest i és només un truc visual per simular una simetria que no es produeix en la distribució de la planta.

La façana és coronada per un acroteri que s'eleva en forma d'hemicicle en la part central; al capdamunt hi havia hagut una espadanya, refeta amb simplicitat.