Les cases d'Alella

Web de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d'Alella

Can Teixidor

Can Teixidor es troba arran de la costa, a peu del camí que seguia la línia costanera, tot i que la seva posició privilegiada, alçada damunt d'un espadat natural, la protegia de possibles incursions arribades per mar.

A la part davantera de la casa hi ha un torre emmerletada, de planta quadrada, construïda probablement durant el segle XVII. Aquesta torre va esdevenir un magnífic element preventiu, ja que la seva gran alçada, sumada a la del turó, facilitava l'observació de les naus que podien comportar un perill.

A més de la protecció natural i de la prevenció, a Can Teixidor s'adoptaren altres sistemes per defensar-se dels atacs procedents del mar. Així, el pati central es troba tancat per tots els costats, sigui amb l'edificació mateixa, o bé amb alts murs de pedra, de manera que només s'accedeix a la casa per un únic punt, protegit primer per una gran portalada flanquejada per dues columnes neoclàssiques d'estil jònic, i després per un barri de ferro forjat.

Traspassat el barri d'entrada, trobem un gran pati tancat. A l'esquerra hi ha la capella; a continuació, amb la façana de cara al mar, un cos allargat on trobem, d'una banda, el safareig, l'abeurador i el magatzem per als estris agrícoles i, just al darrere, amb accés des de l'interior de la casa, el celler; per últim, davant per davant de l'entrada, trobem la casa. Per la banda del migdia l'era s'obre al paisatge i ofereix magnífiques vistes que abasten un ampli sector de costa.

Tal i com hem situat, al costat esquerre de l'entrada hi ha la capella, tota ella decorada i en bon estat de conservació. Va ser edificada el 1666, en un emplaçament que aleshores era terme de la parr`quia de Sant Feliu d'Alella, després que l'any 1660 es van aconseguir les dues llicències necessàries: una per tenir una capella i l'altra perquè fos sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat.

La sagristia queda a l'esquerra de l'altar i al paviment del davant del presbiteri hi ha la làpida del comte de Llar, Gaietà de Planella i Fivaller, que hi va ser enterrat. Són interessants els aplacats de la cornisa, del segle XVIII, amb els escuts de la família als dos costats: els Llar, els Planella, els Fiveller i els Bru.

Tot el conjunt va ser restaurat el 1875, sota la supervisió dels marmessors.

La casa està coberta amb una teulada a dues vessants, de carener perpendicular a la façana principal. Des de l'entrada, que es troba en posició central, s'accedeix a mà dreta a la cuina i el menjador i a mà esquerra, al celler. Aquesta consta, de fet, de dos espais diferenciats: una primera estança ue es troba a la planta baixa de la casa i que està configurada per una trama de pilars de pedra i arcs rebaixats de totxo, i una segona, llarga i estreta i coberta amb una volta de canó restaurada, que estén cap a ponent sota el terrat de la planta primera i que s'utilitza com a sala d'actes.

Per l'escala que hi ha al fons de l'entrada s'arriba al primer pis. La sala d'armes és la que distribueix l'accés a la resta d'estances i, per una altra escala, permet al pas a les golfes, en gran part utilitzades. La torre adossada a la part davantera de la casa li dóna caràcter a més d'acompanyar un altre cos de planta quadrada que s'obre en forma de porxo a la planta baixa i en forma de galeria al nivell de la planta pis. En destaca especialment el rellotge de sol del marge superior esquerre.

De la façana principal de la casa resulta especialment rellevant el portal d'arc de punt rodó, amb les dovelles retallades pròpies del segle XVII. Al damunt hi ha un balcó corregut, sostingut per quatre mènsules de tres elements. A la segona planta hi trobem un seguit d'obertures senzilles i al nivell de la planta de les golfes, per sobre de la cornisa i centrat en el frontó, un altre rellotge de sol. També destaca, a la part alta de la cantonada de migdia, un entrant amb una campana.

Tant a la façana de Can Teixidor com en unes rajoles que hi ha al costat del safareig es pot veure l'escut de quarters, amb forma de creu, que representa cadascuna de les quatre branques familiars, totes elles nobles, que confluïren en Gaietà de Planella i Fiveller, cinquè comte de Llar, vuitè baró de Granera i senyor de Castellcir.