La masia té el seu origen al segle XIV i és una de les més antigues del terme municipal. Com Can Magarola, és de les poques que presenten el recinte de l'era tancat. Can Sors respon fidelment a la tipologia de masia clàssica: tres crugies perpendiculars a la façana, dues plantes, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, tres eixos verticals d'obertures a la façana principal.

Destaquen, però, alguns trets particulars. És el cas dels grans arcs de pedra que uneixen, al nivell de la planta baixa, la crugia central amb la de llevant -on hi havia l'antiga cuina, de la qual encara es conserven la llar de foc i la vella pica- i amb el petit menjador de ponent.

Deixant de banda aquestes diferències, però, Can Sors, manté l'esquema funcional clàssic. Al fons de l'entrada, tot i que n'està desvinculada, hi ha una escala de quatre trams que dóna accés a la planta pis. Des de la sala central d'aquesta s'accedeix a la resta de cambres, que queden als cossos laterals.

Tot i que la part posterior de la casa ha sofert notables modificacions, la part davantera conserva la coherència del conjunt i té especial interès pels seus detalls. Hi destaquen la bona conservació de l'estructura de fusta interior; el portal d'arc de mig punt, amb grans dovelles de pedra, i el balcó de trespol enrajolat que, curiosament, no manté la verticalitat amb el gran portal.